Patrulla-X #21

Sala del perill

• Edició original: X-Men #26-27 (Marvel Comics, 2026)
• Edició estatal: Patrulla-X #21 (Panini Comics, 2026)
• Guió: Jed MacKay
• Dibuix: Netho Díaz
• Color: Fer Sifuentes-Sujo
• Format: Comic-book, color. 48 pàgines, 5,50€

Viure al límit és el pa de cada dia pels X-Men. Són temuts i odiats per moltes de les persones que han jurat protegir i, tot i això, estan més que acostumats a veure’s atrapats en trampes, paranys i situacions que posen a prova el seu instint de supervivència dia sí, dia també. Probablement cap lloc els ha posat més vegades al límit que casa seva. A l’escola del Professor Xavier hi trobem la Sala del Perill, una sala d’entrenament capaç de recrear tota mena d’amenaçes perquè els mutants puguin preparar-se per als perills que trobaran en el món real. I ara és precisament ella qui els posarà a prova.

Durant els pròxims quatre números dels X-Men de MacKay ens endinsarem en l’arc titulat Danger Room. La sèrie, que passa a publicar-se de manera bimensual, ens arribarà en una única publicació doble cada mes, concentrant aquesta nova aventura en quatre capítols.

En aquesta ocasió, els mutants hauran d’escapar d’un submarí i rescatar el seu presoner captiu. Una missió que, al més pur estil Xavier, els obligarà a posar en pràctica totes les seves habilitats, però també a coordinar-se i confiar els uns en els altres com mai abans. La Sala del Perill ja ha començat. Som-hi!

Perill simulat

Per a qualsevol lector veterà dels còmics mutants, el terme «Sala del Perill» evoca immediatament les instal·lacions creades pel Charles Xavier per entrenar els seus alumnes. Presentada al començament de la sèrie original, la sala va anar evolucionant amb el pas dels anys, especialment després d’incorporar tecnologia Shi’ar capaç de crear entorns hologràfics indistinguibles de la realitat. Primer ubicada al soterrani de la mansió, es va traslladar a l’ala oest en temps de Jim Lee i va acabar convertint-se en l’excusa perfecta per donar peu a incomptables escenes d’entrenament al llarg de les dècades.

Al segle XXI, Joss Whedon i John Cassaday van anar un pas més enllà i la van convertir en un personatge en si mateix, batejant-la com a Danger. Després d’enfrontar-se als X-Men, aquesta intel·ligència artificial acabaria convertint-se en una aliada i secundària habitual de la sèrie.

La Sala del Perill va aconseguir sobreviure fins i tot a l’abandonament de la mansió Graymalkin, ressorgint en els diferents escenaris que han servit de llar als nostres mutants. No ha estat així durant l’era post-Krakoa i, precisament per això, aquesta nova història ofereix l’oportunitat de fer alguna cosa diferent amb un concepte tan clàssic.

Perill real

En aquesta aventura, la Sala del Perill passa a ser un equip d’operatius enfrontat als X-Men. Per fer-ho, Jed MacKay recupera una de les personatges més inesperades, probablement aprofitant que ja havia fet ús d’ella a la recent Inglorious X-Force.

La Maxine Danger va sorgir a Beyond, una breu etapa de The Amazing Spider-Man en què el Ben Reilly substituïa el Peter i passava a estar sota les ordres del departament de superherois de la corporació Beyond, dirigit per aquesta dona calculadora i sense escrúpols. Al llarg de la saga, els lectors van arribar a especular sobre si la Maxine amagava alguna agenda o un passat que motivessin les seves accions, gairebé esperant que, en algun moment, es revelés com la gran antagonista de la història. Però aquell moment mai va arribar a produir-se del tot i, finalment, només va veure com les seves intencions quedaven frustrades amb el desenllaç de l’aventura.

MacKay, que formava part de l’equip de guionistes implicats en Beyond, la recupera ara per reintroduir-la en un racó de l’univers Marvel completament diferent. I pel que fa a la resta d’agents que fitxa, no cal buscar aparicions anteriors: s’estrenen en aquesta mateixa aventura.

En un moment en què sembla que no quedi espai per a cap proposta nova, sempre engresca veure com s’introdueixen nous personatges. Ara només falta comprovar si MacKay serà capaç de donar-los prou recorregut perquè, amb el temps, acabin convertint-se en figures reconeixibles dins de l’univers mutant.

Millor del que sembla

A l’actual etapa mutant li persegueix una ombra llarguíssima amb el nom de Krakoa. L’era de la nació mutant va començar l’any 2019 i va sorgir de la ment de l’aclamat Jonathan Hickman, convertint-se en una de les etapes de major qualitat de la història del còmic de gran consum modern. Amb els anys va anar perdent força, però sempre va mantenir l’essència d’aquella primera etapa magnífica. Aquesta situació ha fet que qualsevol història posterior sigui objecte d’una comparació injusta i es titlli d’inferior o, fins i tot, de dolenta, simplement perquè no és Krakoa.

Ja hem parlat que els temps passats no tenen per què ser millors i que cada etapa té els seus punts forts i febles, que s’han d’avaluar per separat. From the Ashes i l’actual Shadows of Tomorrow estan sent etapes divertides. Són més convencionals que Krakoa i potser no aconsegueixen sorprendre tant mes a mes, però considero que saben mantenir l’atenció, especialment aquesta X-Men, que, sense cap mena de dubte, és la millor de les sèries mutants actuals.

No hauríem de ser tan injustos amb les noves etapes. Al capdavall, el més important és deixar-nos portar per les lectures i les aventures que ens proposen, sense comparar-les constantment amb allò que va venir abans.

En conclusió, la sèrie continua avançant i ja ha superat els 25 números, una xifra que no és gens habitual d’assolir en els nostres temps. Si estàs al dia amb ella, espero que l’estiguis gaudint tant com jo. I si encara tens dubtes sobre si començar-la, te la recomano moltíssim: posar-te al dia amb els números anteriors no és una tasca gens complicada.