Perill.exe
- Títol original: X-Men ’97 Season 2 – Danger.exe (Marvel Studios, Disney)
- Any de producción: 2026
- Director: Beau DeMayo
- Repartiment: Ray Chase, Jennifer Hale, Alison Sealy-Smith, Cal Dodd
- Gènere / format / durada: Acció / sèrie d’animació / 30 min
La sèrie d’animació més esperada de l’any avança setmana rere setmana, ja apropant-se a la recta final. Després d’una breu aturada de la trama principal, al capítol cinc tornem a capbussar-nos en les aventures principals de l’equip i en tot el que envolta el seu passat, present i futur.
Com és costum, la trama general avança a través d’una de més continguda, però aconsegueix adaptar diverses de les sagues més aclamades de l’univers mutant.
Trauma
El capítol comença amb el Xavier revivint una vegada i una altra la mort de l’Erik. No ho fa a través d’un record, sinó dins d’un escenari creat per la Sala del Perill, que comença a adquirir consciència pròpia. El professor ha quedat profundament devastat per la mort del seu amic i rival, una pèrdua que marca bona part del to emocional de l’episodi.
D’aquesta situació se’n poden extreure diversos aspectes. En l’àmbit personal, el Charles ha perdut el seu millor amic i confident. En un pla més ampli, també ha d’afrontar el fet que els X-Men no van aconseguir impedir el naixement de l’Apocalypse i que, tard o d’hora, el mutant ancestral tornarà.
No hi ha manera de preparar-se del tot per al que està a punt d’arribar. Per això, qualsevol preparació, anàlisi o estratègia és insuficient davant l’amenaça més gran que els X-Men han hagut d’afrontar mai. Cal tenir present que la setmana vinent començarà l’arc final de tres episodis, amb el retorn del Nur i la presentació dels seus Genets, dos dels moments més esperats de la temporada.
Llegat
La gran protagonista del capítol és la Polaris, membre del grup mutant al servei del govern, l’X-Factor. Cal recordar que és un dels personatges més veterans de l’univers mutant, ja que va fer la seva primera aparició a la sèrie original durant l’etapa de Roy Thomas. És una de les alumnes més antigues de l’escola i, alhora, la filla del Magneto.
Al llarg de tota la seva vida, ha viscut sota l’ombra del seu pare. El Magneto representava el model d’amenaça mutant que el món tant temia. Per aquest motiu, entre d’altres, decideix formar part de l’X-Factor, amb la voluntat de contribuir a fer del món un lloc millor i col·laborar estretament amb els humans. És un personatge ferotge, amb un enorme potencial i una personalitat molt marcada. No és estrany que sigui la preferida de molts lectors i, si he de ser sincer, ho entenc perfectament.
En aquest episodi, la Polaris abandona el grup mutant del govern després de ser expulsada per haver perdut el control durant una missió. Davant d’aquesta situació, torna a casa per retrobar-se amb els seus antics companys de l’escola. La seva incorporació a l’equip es converteix en l’eix del capítol i, vist el resultat, espero que continuï tenint un paper destacat en els episodis que vindran.
Perill, jaquetes i corporacions
Des de fa setmanes, venim destacant que un dels grans encerts de la sèrie és la seva capacitat d’adaptar múltiples sagues, arcs i històries dels còmics de manera simultània, integrant-les amb naturalitat dins de la trama principal. En aquest capítol, torna a demostrar aquesta virtut amb diverses adaptacions que, com ja és costum, funcionen molt bé.
La més destacada prové de l’aclamada Astonishing X-Men, de Joss Whedon i John Cassaday. En concret, adapta la saga Danger, en què la Sala del Perill adquireix consciència, es construeix un cos robòtic i es rebel·la contra els mutants als quals ha entrenat durant més de seixanta anys. Reconec que no és un dels meus personatges preferits, però continua sent una gran història d’una etapa excel·lent. Aquesta adaptació es complementa amb el retorn dels X-Men a Genosha, on reten homenatge a les víctimes de l’atemptat dels Centinelles.
Una altra referència als còmics dels anys 2000 és la recuperació dels uniformes dissenyats per Frank Quitely per a New X-Men, de Grant Morrison. Sempre m’han semblat uns dels millors vestits que han lluït els mutants i m’ha encantat tornar-los a veure en pantalla, especialment en el cas de l’Scott, el meu mutant preferit.
Cap al tram final, la sèrie introdueix la X-Corp, la corporació fundada pel Xavier durant l’etapa de New X-Men amb l’objectiu de representar els interessos dels mutants i protegir-los davant dels buits legals dels governs d’arreu del món. De moment només se’n plantegen les bases, però tot apunta que tindrà un paper més rellevant en futures històries.
Retorns
Per acabar, el capítol culmina amb el retorn de l’Apocalypse i l’inici de la formació dels seus nous Genets. El primer és ni més ni menys que el Gambit, un dels personatges més estimats de la primera temporada, que torna després de la seva resurrecció.
Ara només queda esperar a la setmana vinent per descobrir qui seran els altres tres elegits i com s’adaptarà aquesta nova Age of Apocalypse.
