Amb tots vostès, el creacionista
- Edició original: X-Men Annual #1 (Marvel Comics, 2026)
- Edició estatal: Patrulla-X #20 (Panini Comics, 2026)
- Guió: Ryan Stegman
- Dibuix: Steve Skroce amb Sanford Greene i Ryan Stegman
- Color: Arthur Hesli
- Format: Comic-book, color. 34 pàgines, 3,80€
Un Annual és un número especial i independent que es publica un cop a l’any, que va associat a una sèrie regular. La majoria de les col·leccions que superen el primer any de vida tenen el seu especial, en el qual exploren aventures allunyades de la trama principal, posen el focus d’atenció en algun aspecte concret de la col·lecció o simplement aprofiten tenir més pàgines per explicar una història més llarga.
Us he de reconèixer que no soc gaire aficionat d’aquest tipus d’històries. Si bé m’agrada que s’explorin facetes mai vistes de les sèries que llegeixo, em talla molt el rotllo haver de fer una aturada de la trama principal i que m’expliquin un conte totalment diferent. Aquesta situació s’accentua al còmic del qual venim a parlar avui, ja que no només no explica una història regular de la sèrie, sinó que no explica una història ni del propi grup. Avui comentem l’Annual d’enguany de X-Men, el qual s’ha publicat en la grapa número 20 de la numeració estatal.
Una història “impossible”
Si seguiu el Quart Món des dels seus inicis, sabreu perfectament la meva relació amb les col·leccions mutants actuals: vaig començar-les totes i ara només segueixo la principal, guionitzada per Jed MacKay. L’Annual del qual estem parlant, tot i no ser del mateix guionista, es publica en la seva col·lecció i en segueix la numeració. No m’hauria importat el canvi eventual d’equip creatiu si se seguís la història principal. El problema és que el còmic relata una aventura de l’equip d’Uncanny X-Men, els X-Men de Louisiana.
On és l’Annual dels X-Men d’Alaska? Per què no s’ha fet una història sobre ells a la seva pròpia col·lecció? És una decisió que no acabo d’entendre i que no m’ha agradat gens perquè em sembla una mica invasiu. És sabut per tothom que l’estat editorial mutant no és el millor dels últims temps, però, com a mínim, la sèrie dels MacKay és la que millor se sosté de totes.
Esbossos
La història comença amb l’oportuna arribada de la Jean Grey (Phoenix) a la casa de l’equip. La protectora del cosmos ha sentit una pertorbació, la qual es materialitza en forma d’un portal dimensional d’on surt una bèstia feta de dibuix. Es tracta d’una idea manifestada per un mutant anomenat el Creacionista, el qual ataca els X-Men com a venjança per haver-lo descartat en el passat.
Amb l’avenç de la història, es descobreix la identitat del dolent. El seu nom és Bobby i va ser un alumne de l’antiga escola Xavier. Realment, no va ser rebutjat per ningú, però la por que sentia cap al món del qual formava part el va dur a abandonar la seva etapa com a estudiant i a fer camí pel seu compte. No va tenir mestres com la Jean o l’Scott, no va poder fer amics com la Jubilee o el Gambit ni va poder controlar els seus poders i convertir-se en un X-Men.
del Creacionista
En acceptar el seu error del passat, accepta el consell de la Jean i deixa en pau el supergrup, buscant el camí de la redempció i de fer front als seus temors. Per ser un bon mutant no cal posar-se un uniforme llampant i llançar-se al camp de batalla, però sí que cal fer front als reptes que comporta el teu do i controlar-lo a voluntat per poder fer el bé al món.
Recursos meta
Més enllà de ser un còmic pel qual no tinc cap interès, ha resultat ser una història bastant curiosa i que aprofita la idea elemental dels Annuals. És un episodi aïllat de la trama que presenta un concepte molt meta i que resulta fascinant per als amants del còmic.
Que en una història de còmic un dels personatges manifesti els seus poders a través de dibuixos i esbossos resulta ser un homenatge molt maco a la feina feta pels autors del relat. El Creacionista és un personatge nou, creat per a aquest número en concret. Tot i no veure-li gaire sortida de cara a trames futures, que se segueixin creant personatges originals m’engresca a seguir confiant que poden explicar-se noves idees i conceptes.
En conclusió, no és un mal còmic, però, si vas amb el pressupost ajustat, aquest és un que pots deixar passar sense cap remordiment.
