X-Men United #2

Ferides obertes

• Edició original: X-Men United #2 (Marvel Comics, 2026)
• Edició estatal: Patrulla-X Unida #2 (Panini Comics, 2026)
• Guió: Eve L. Ewing
• Dibuix: Tiago Palma
• Color: Brian Reber
• Format: Comic-book, color. 24 pàgines, 3,30€

L’etapa editorial From the Ashes va donar el tret de sortida a un seguit de col·leccions que van expandir l’univers mutant en totes direccions. Mires on miressis, acabaves trobant una sèrie protagonitzada per un equip diferent. Una d’aquestes propostes va ser Exceptional X-Men, d’Eve Ewing, que va funcionar com a tercera capçalera i que, tot i plantejar conceptes que prometien molt, mai va acabar de funcionar del tot. La col·lecció va formar part del grup de cancel·lacions i es va acomiadar al número 13, just quan semblava que començava a despuntar.

La cancel·lació d’aquesta sèrie, però, no va suposar el final ni dels personatges presentats ni de l’autora que en portava les regnes. Canviant el nom i l’estil general, el projecte va trobar continuïtat a través d’una nova sèrie, ja emmarcada en les ombres del demà i titulada X-Men United. Es tracta d’una col·lecció que reuneix algunes de les estrelles més importants del panorama mutant i de l’univers Marvel, mentre deixa que el protagonisme recaigui en les noves cares d’aquesta era post-Krakoa. Després d’un primer número força descafeïnat, li donem una segona oportunitat a la sèrie amb el número dos de la col·lecció. Som-hi!

Bon concepte, però encara per polir

Us he de reconèixer que crec que ja li he agafat el truc a la sèrie. X-Men United és una espècie de All-Star mutant. Segons tinc entès, a cada número anirem veient diferents personatges de molts racons de l’univers mutant mentre completen missions al servei de la comunitat. No em sembla un mal concepte, sempre que serveixi per conèixer noves cares i, alhora, retre homenatge a les que ja són veteranes.

Agrada molt veure juntes persones que, per motius diversos, fa temps que van separar els seus camins. La Caiguda d’X va fragmentar la nació mutant, que per fi havia aconseguit unir-se en una societat unificada i lliure. Veure de nou alguns d’aquests personatges col·laborant en el seu nou espai segur i d’ensenyament resulta més que gratificant.

Tot i això, crec que la sèrie encara falla a l’hora d’anar al gra i continua mostrant escenes que aporten ben poc i que semblen existir només per introduir cameos o donar la sensació que les diferents col·leccions estan més connectades que mai. La cohesió s’aconsegueix generant trames que s’afectin entre si i que, de manera justificada, es creuin de tant en tant, no simplement acumulant aparicions de personatges.

Convidats especials

Una altra característica de la sèrie és que a cada número comptem amb convidats especials que ajuden a moure les trames corresponents. En el cas del número 2, l’estrella ha estat l’Steve Rogers. El Capi original recorre als mutants perquè l’ajudin a trobar un vell veterà de guerra a qui vol retre homenatge per haver resistit els experiments del programa de supersoldat dels Estats Units.

La seva participació serveix com a pretext per donar pas a la trama, i ja m’està bé. No m’agradaria que acaparés l’atenció i impedís brillar a la resta de personatges mutants que hi apareixen, ja que ells són els veritables protagonistes de la col·lecció. Crec que funciona, és un bon complement i ajuda a transmetre una sensació de connexió amb la resta d’elements de l’univers Marvel sense robar-li espai a la història principal.

Cal més

Us he de reconèixer que aquest segon número m’ha agradat bastant més que el primer, però encara em cal molt més. Que una col·lecció porti el nom de X-Men comporta una responsabilitat molt gran. Sota aquest títol hi haurien d’arribar les històries més grans i ambicioses, i X-Men United encara no està a l’alçada. Mantinc l’esperança que durant els pròxims mesos la sèrie continuï creixent i que, finalment, es converteixi en una gran col·lecció. Veurem com avança.

En conclusió, si ets fan dels mutants i t’agrada conèixer nous personatges i descobrir combinacions d’equips diferents mes a mes, aquest és un còmic que et pot funcionar força bé com a complement de la resta de lectures mutants.