Patrulla-X #22

Sala del perill pt. 3 i 4

• Edició original: X-Men #28-29 (Marvel Comics, 2026)
• Edició estatal: Patrulla-X #22 (Panini Comics, 2026)
• Guió: Jed MacKay
• Dibuix: Netho Díaz
• Color: Fer Arthur Hesli
• Format: Comic-book, color. 48 pàgines, 5,50€

Qui us digui que actualment no hi ha sèries mutants de qualitat, senzillament us està mentint. És cert que el panorama general no travessa el seu millor moment editorial i que, en veure’s inevitablement perjudicat per la comparació amb la majestuosa i recent etapa de Krakoa, queda un graó per sota en termes d’ambició geopolítica. Tanmateix, tot i no assolir les cotes de la seva predecessora, existeixen propostes d’alt nivell que continuen aprofundint amb encert en aquesta trinxera de l’univers Marvel.

La més destacable de totes és, sens dubte, la capçalera insígnia: la sèrie principal que ostenta el títol d’’X-Men’. A les pàgines d’aquesta col·lecció seguim el dia a dia de l’equip liderat per Scott Summers i flanquejat per figures de la talla de Beast, Magik, Juggernaut o Magneto, entre d’altres. Els hem vist intentant articular la seva vida quotidiana des d’una antiga fàbrica de Centinelles abandonada, atenent les necessitats reals de la comunitat que els envolta i fent front a amenaces a gran escala com la misteriosa organització 3K.

I és que, com a preàmbul abans d’endinsar-se en la seva pròxima gran saga, la qual portarà per títol DNX, els nostres protagonistes es veuen immersos en un enfrontament directe contra una amenaça inesperada: el grup conegut com a Sala del Perill. Després d’haver analitzat les dues primeres parts d’aquest arc a l’article anterior, avui ens toca abordar els dos números següents per comprovar com s’eleva la tensió.

Escac i mat

La continuació de l’aventura reprèn la trama exactament al mateix punt on la va deixar el lliurament anterior: els X-Men, dividits en tres grups totalment inesperats, es troben en situacions extremadament compromeses després d’haver caigut a la trampa parada per la nova facció malvada que encapçala Maxine Danger. Per un costat, el grup d’en Scott roman atrapat a l’interior d’un submarí que ha resultat ser un monstre biomecànic dotat de vida pròpia. Per un altre, Psylocke i Xorn es veuen acorralats en un parany emmascarat sota l’aparença d’una missió de rescat. Mentrestant, a la fàbrica de Merle, el Magneto i el Quentin Quire intenten desxifrar el misteri que s’amaga darrere el brutal atac patit per Glob Herman. Tots estan incomunicats i afronten dilemes radicalment diferents, però orchestrats exactament pel mateix enemic a les ombres.

D’aquesta manera, l’estructura de la narració es desglossa en tres línies argumentals paral·leles que es mantenen fermament entrellaçades pel fil conductor de la ment executora dels atacs. Resulta fascinant analitzar les diferents metodologies d’actuació de cada equip, la gestió de l’autoritat en situacions de crisi, els ideals que posen a prova i, especialment, les inesperades dinàmiques que floreixen entre personatges poc habituats a col·laborar. Cal destacar amb llum pròpia la secció protagonitzada per la Psylocke i el Xorn: una dupla insòlita que mai hagués imaginat que pogués funcionar amb tanta química a la pàgina.

Amb cada formació immersa en els seus propis conflictes, aquesta grapa doble opera com el veritable nus dramàtic de l’arc. El guió es guarda les cartes i no ofereix una resolució immediata ni pistes clares sobre com derrotar una amenaça que, hores d’ara, es percep pràcticament invencible. Haurem d’esperar pacientment al pròxim número per veure com es desencadena el desenllaç i quin serà el peatge a pagar.

Els més durs del pati

És innegable: d’entre tots els equips que conformen el panorama mutant actual, aquest és, de lluny, el més preparat. Són la màxima expressió del que significa ser un X-Men: mutants entrenats simultàniament com a herois i com a soldats al servei dels més dèbils i marginats. L’Scott Summers s’hi consolida com el líder per excel·lència, en Beast aporta el cervell més preclar i capaç, la Magik és una guerrera d’una destresa formidable, en Juggernaut actua com un autèntic tanc imparable i la resta d’integrants constitueixen actius tàctics d’un valor incalculable segons les exigències de cada missió.

Ja els hem vist creuar-se de manera breu amb la formació d’Uncanny, però, si us soc sincer, m’apassionaria veure en el futur un macroesdeveniment on es posessin realment a prova contra la resta de faccions de l’univers mutant. Sense cap mena de dubte, estic convençut que aquest grup podria imposar-se sense grans complicacions a qualsevol altra alineació, equip secundari o heroi en solitari amb capçalera pròpia.

Tal com mantinc mes rere mes, aquesta col·lecció m’està fascinant i la recomano sense reserves a tots els lectors de la franquícia; en especial a aquells que, en veure el tancament de l’era de Krakoa, no es van atrevir a fer el salt a les noves sèries. Aquesta és la capçalera imprescindible que cal seguir sí o sí: no la deixeu escapar.