Ben aviat farà dos anys del final de l’era de Krakoa a Fall of X. L’etapa de cinc anys de durada, ideada pel gran Jonathan Hickman, va arribar a la seva fi amb la dissolució de la nació mutant de l’illa de Krakoa. Els mutants tornaven a separar-se i al clàssic status de temuts i odiats. Reconec que se’m va fer molt trist. L’era de Krakoa va ser una que vaig gaudir molt. La vaig seguir des de l’inici i va emocionar-me molt que, tot i les dificultats, els mutants per fi haguessin aconseguit unir-se tots per un fi comú i fer realitat el somni del Charles i l’Erik.
Però com tot a la vida, el temps s’acaba i els finals donen pas a nous inicis. Des de les cendres de Krakoa, un nou inici. From the Ashes va ser el títol de la nova etapa editorial mutant, una que ha durat fins a l’actualitat, deixant pas a la seva continuació: Shadows of Tomorrow. Han estat gairebé dos anys d’històries, amb més de quinze col·leccions, tres esdeveniments i participació en un crossover Marvel general. Ha estat una etapa marcada per una quantitat enorme de publicacions, cancel·lacions contínues i moltes llums i ombres. Avui fem un repàs a aquesta etapa editorial i un balanç per saber si serà recordada amb bons o mals ulls.
Tres capçaleres lideren el ressorgiment mutant
Tot comença a X-Men de Jed MacKay. Aquesta primera col·lecció segueix els passos del nou equip principal. El Cyclops i el Beast lideren un grup mutant que es refugia en una fàbrica de Sentinels abandonada a Alaska. Des de la base, busquen mutants perduts, ajuden en el que poden a la comunitat i refan el seu nom per guanyar-se de nou la confiança del món. Si vols conèixer la història central de l’etapa, aquest és el còmic que has de llegir. Les històries més rellevants i troncals succeeixen a les pàgines d’aquesta col·lecció. De fet, Jed MacKay és l’arquitecte de la nova etapa, orientant la resta d’autors sobre com han d’ubicar i relacionar la resta de sèries i sagues. És a X-Men on es desenvolupen les trames del virus EDA-R, l’opinió mundial cap als mutants, la invasió a Graymalkin, la recerca del Professor X i, finalment, l’arribada del Revelation. És una sèrie de qualitat molt notable, que, si bé no és res de l’altre món, té una vibra X-Men molt pura.
La segona sèrie en ordre d’importància és Uncanny X-Men de Gail Simone. Aquesta és la sèrie dels nostàlgics. Una alineació que recorda la dels temps del Claremont, trames més humanes i el valor elemental de formar les futures generacions mutants. El Wolverine, la Rogue, el Gambit i altres es refugien en una granja de Louisiana. Quan un nou grup de joves mutants apareix en escena, els X-Men els hauran d’instruir i educar en els valors del que significa ser un homo superior. Es tracta d’una sèrie centrada en les relacions personals. Deixa de banda les grans trames del Jed MacKay, però de tant en tant es dona els seus espais per ser pura acció, sobretot quan es creua amb els X-Men d’Alaska a l’assalt a Graymalkin. És maca, però personalment no m’ha semblat res de l’altre món, potser perquè no tinc la connexió generacional amb l’etapa del Claremont, de la qual, com he dit, beu molt.
La tercera sèrie amb la paraula X-Men al títol ha estat Exceptional X-Men a càrrec de Eve Ewing. És un còmic que des del seu inici enganya, ja que el títol pot confondre. Això no són X-Men, sinó uns New Mutants. La història relata la unió de la Kitty Pryde i l’Emma Frost a l’hora de crear una acadèmia per a nous mutants. Principalment, la sèrie posa el punt de mira en aquests nous mutants i les seves vivències en un món posterior a Krakoa, nació de la qual mai van formar part i, per tant, no senten cap lligam amb tot el que la seva raça ha perdut. Aquesta va ser una de les sèries que va patir cancel·lació, just després de completar el seu primer any de vida. Va ser una pena, perquè la veritat és que funcionava, però entenc que alguns lectors se sentissin decebuts en trobar-se amb una història que no corresponia amb el títol. Tot i haver rebut un final prematur, els personatges tornaran a X-Men United, sèrie que ja ens arriba el mes que ve.
Les sèries complementaries: eternes infravalorades
Com és costum, i més en temps recents, l’etapa ha comptat amb una bateria de sèries complementàries, les quals han estat publicades de manera trimestral en comic-book amb llom, o bé en formats recopilatoris de sis o dotze números. Aquí trobem la majoria de les víctimes de les cancel·lacions.
Potser la que més m’ha agradat ha estat Phoenix de la Stephanie Phillips. Després del que li va passar a Krakoa, la Jean encarna de nou l’avatar del Fènix i retorna a l’espai, però aquest cop per salvar vides i compensar tot el mal fet en el passat. Una sèrie breu, però carregada d’acció, grans personatges i moments que no passaran a la història, però que no desagradaran a ningú. Recomanada a tothom!
També vaig seguir X-Force, una sèrie que reconec que mereixia la cancel·lació. Relata la unió d’un nou grup encobert de mutants, capaços de salvar el món de les amenaces que ni els X-Men podrien fer front. Li falta personalitat, novetat i repercussió. És cert que cap al final va millorar, però no va ser suficient per mantenir-la.
Després, hi ha un conjunt de sèries que no he seguit, però que he investigat i trobat opinions mixtes. NYX repassa les aventures del nou grup de la Kamala Khan a la ciutat de Nova York, mentre que Factor-X segueix al Warren reunint un nou equip. D’aquesta segona sèrie he sentit molt bones opinions, sempre coincidint que Marvel hauria d’haver apostat més per ella i mantenir-la. Tinc moltes ganes de llegir-la, però em tira enrere saber que es tracta d’una sèrie massa breu com per aconseguir explicar res.
La tercera categoria de sèries són aquelles que Panini està recopilant en formats Premiere i que, majoritàriament, recopilen les sèries individuals d’alguns personatges. Sentinels, Dazzler, Mystique, Storm, Psylocke, Cable o Magik són col·leccions pensades per ser llegides fora de la trama principal, però que complementen perfectament el nou pla de situació mutant.
Wolverine i Deadpool: els intocables de l’univers mutant
Com ja és costum, el Logan i el Wade són del tipus de personatge que sempre tindran la seva pròpia sèrie, per molt malament que els hi vagi. De fet, i a partir de les sinergies amb la pel·lícula Deadpool & Wolverine, els hem vist fora de les seves sèries principals. Han tingut minis especials en solitari, junts i amb altres personatges de l’univers Marvel.
Massa trames obertes i molts esdeveniments, tot això en molt poc temps
El punt feble de l’etapa ha estat la contínua intenció d’entrellaçar els camins de les col·leccions, fet que xoca amb el seu aparent esperit. Se suposa que els temps en què els mutants estaven units han acabat. Ara tornen a estar repartits pel món i, individualment, busquen la seva supervivència com a espècie. Per molt que se’ns hagi intentat fer veure això, hem tingut més de tres esdeveniments en menys de dos anys.
El primer va ser Assault on Graymalkin, un crossover entre els dos grups principals que narrava el seu enfrontament a la nova presó ubicada a la vella escola del Xavier. Va ser un esdeveniment que va passar sense pena ni glòria, que ni va aportar ni va treure. On es van posar seriosos va ser a X-Manhunt. La majoria de les sèries mutants del moment van formar part de la recerca del Professor X. Va ser un crossover molt estrany, en què la història va anar saltant de sèrie en sèrie sense gaire sentit. Per sort, Panini el va editar bastant bé i el va recollir a les tres sèries principals. En tercer lloc, la breu participació dels mutants a One World Under Doom, esdeveniment del qual ja hem parlat i que no val gaire la pena.
La minisèrie Heir of Apocalypse, la qual és excel·lent, va preparar-nos per Age of Revelation, esdeveniment tractat molts cops al Quart Món i que us convido a explorar a través dels articles i vídeos dedicats a les seves històries. Amb el final d’aquest viatge al futur, hem tancat From the Ashes, donant pas a Shadows of Tomorrow.
En general, trobo que ha estat una etapa molt estranya. Si bé ha intentat tornar a l’essència clàssica dels mutants, prèvia a l’era de Krakoa, no ha aconseguit sobreviure a les expectatives plantejades als primers números de les col·leccions en qüestió. Ha estat una etapa que va prometre molt a l’inici, però que mes a mes s’ha anat desinflant. Hi ha sèries molt bones, però d’altres que ni aporten res significatiu ni són de bona qualitat. Si saps escollir o trobes trames alineades amb els teus gustos, ho passaràs d’allò més bé.
