Arreglar el present, salvar el futur
- Edició original: X-Men #25(Marvel Comics, 2026)
- Edició estatal: Patrulla-X #19 (Panini Comics, 2026)
- Guió: Jed MacKay
- Dibuix: Tony Daniel i Agustín Alessio
- Color: Fer Sifuentes-Sujo
- Format: Comic-book, color. 34 pàgines, 3,80€
Tornem a la programació habitual dels X-Men. Després de l’Age of Revelation i l’epíleg ja ubicat a la col·lecció regular, tornem a les aventures habituals de l’equip mutant d’Alaska, el qual encara s’està refent dels esdeveniments recents. El número d’aquest mes funciona com a pla de situació de les trames que explorarem durant Shadows of Tomorrow, la nova etapa editorial mutant. Es tracta d’un còmic ple d’expectativa, però que des del primer moment es capfica a l’acció mutant que més ens agrada als fans. Som-hi!
Pla de situació i mans a l’obra
El còmic comença una setmana després del retorn de l’Scott al present. Fa un repàs de la situació viscuda recentment i es proposa un nou objectiu per evitar la fi del món viscuda: arreglar el present per salvar el futur. El primer que hauran de fer és trobar al Douglas, el qual ha fugit i no se sap on és. Els mutants creuen que s’ha refugiat amb els Morlocks. Actualment, el clan mutant viu a Green River i cap allà és hi van.
A mig camí es troben amb els bessons Fenris: supremacistes mutants que promulguen la superioritat del mutant blanc. Després d’una batalla clàssica, apareix en escena un personatge del qui no en sabíem res des de fa molts anys: L’Agent Lundqvist, qui ara és el nou cap de O*N*E (l’oficina nacional d’emergència). Aquest personatge es creia mort des de l’any 2011, però a través d’una resurrecció krakoana fora de pàgines, ha pogut tornar. Amb ma ferma, fa saber a l’Scott i a tots els mutants refugiats als Estats Units, que són convidats al país i que no es tolerarà cap acte que amenaci al país. Estic segur que el veurem ben aviat i no pas com a amic.
El passat ha canviat
Una de les grans incògnites que va deixar-nos el número anterior, va ser el desconcert de l’Scott del futur en veure el Magneto en una cadira i sense poders. La raó per la qual es troba en aquesta situació és la malaltia EDA-R, un efecte secundari de les resurreccions Krakoanes. Resulta que aquesta malaltia mai va arribar a existir al futur, fet que porta a pensar que l’Age of Revelation existeix a una línia temporal paral·lela. No crec que es tracti d’això, ja que seria un recurs argumental fet servir massa cops, però la incògnita continua latent i es recupera a aquest número.
La nova hipòtesi és que en lloc de ser una conseqüència de l’era de Krakoa, és el resultat d’alguna cosa, no sabem el què, que succeirà en aquell futur. Estic segur que el temps obrirà portes i revelarà la veritat. Espero que la trama no es perdi, ja que porta començada des de fa gairebé un any i en sabem ben poc.
Bèstia per partida doble
El número tanca amb un epíleg dibuixat en un estil totalment diferent (fet que no m’agrada, però això és un altre tema) que obre una porta argumental més pel futur. El Beast dels X-Men rep un missatge de la seva contrapartida malvada i líder del grup 3K. A la trucada, parlen sobre el significat del nom del grup i es presenten formalment sense amagar les seves identitats. Què deu voler el Beast malvat de la seva versió bona? Voldrà que s’uneixi? El voldrà destruir? Aquestes preguntes també rebran resposta en números futurs.
Això és tot per aquest mes. He de reconèixer que m’ha agradat força totes les trames plantejades, però la por que siguin massa i la sèrie es perdi, no desapareix. Veurem com avança el tema, tot i que el mes que ve farem una aturada perquè el número de la col·lecció només conté l’Annual mutant d’enguany.
