Biblioteca Green Lantern Vol.13: Blackest Night 3

Vida contra mort

• Edició original: Green Lantern Vol.4 #50-52, Blackest Night #7-8 i Blackest Night: Tales of the Corps #1-2  (2010, DC Comics)
• Edició estatal: Biblioteca Green Lantern de Geoff Johns 13 (Panini Comics, 2026)
• Guió: Geoff Johns, Ron Marz, Peter J. Tomasi i Tom Mandrake
• Dibuix: Doug Mahnke, Ivan Reis, Jerry Ordway, Tom Mandrake, Chriis Samnee, Rags Morales, Eddy Barrows i Gene Ha
• Color: Randy Mayor, Alex Sinclair, Gabe Eltaeb, Carrie Strachan, Hi-Fi Desing, John Kalisz, Nei Ruffino i Peter Pantazis
• Format: Rústica amb solapes, color. 208 pàgines, 18,00€

Quina importància té saber construir una bona història. Parlant d’aquesta mateixa sèrie, sovint hem comentat com el «camí cap a» és tan important com els grans esdeveniments i els números culminants que acaben convertint una col·lecció en una obra memorable.

Si hi ha una sèrie que mereix el reconeixement per la seva manera de construir una mitologia sòlida i coherent, és el Green Lantern de Geoff Johns. Tot allò que l’autor va començar a plantejar l’any 2004 a Green Lantern: Rebirth no va acabar de materialitzar-se fins més de sis anys i quaranta números després. La Guerra de la Llum, l’ascens de la foscor i la progressiva introducció dels diferents cossos de fanals van anar edificant un univers cada vegada més ric, fins a culminar en l’esperada Blackest Night.

Avui venim a posar el punt final a aquest esdeveniment i a descobrir si, després de la nit més fosca, ha arribat el moment de donar pas a una nova Edat de la Llum.

L’espectre de color

Per fi tenim al complet tots els Corps de Llanternes. Després d’haver conegut cadascun dels cossos al llarg de la sèrie, ja tenim davant nostre totes les forces elementals de la llum: el verd (força de voluntat), el groc (por), el vermell (còlera), el blau (esperança), el taronja (avarícia), el violeta (amor) i l’índig (compassió). Entre ells hi ha aliances i rivalitats, però, al capdavall, tots serveixen la vida i la llum des de perspectives diferents.

Un dels aspectes més interessants, que ja s’havia revelat anteriorment però que Blackest Night acaba d’explotar al màxim, és la idea que cada persona és afí a un espectre emocional diferent i que, en determinades circumstàncies, qualsevol podria empunyar un anell d’un altre Corps. En un moment tan desesperat com el que viu l’Univers DC durant aquest esdeveniment, la nova aliança de Llanternes recorre als habitants de la Terra que millor representen cadascun dels espectres emocionals.

Els escollits són el Flash (blau), la Wonder Woman (violeta), la Mera (vermell), l’Atom (índig), el Lex Luthor (taronja) i l’Scarecrow (groc). El resultat és una alineació tan inesperada com fascinant que, a més d’aportar alguns dels moments més memorables de la saga, convida inevitablement el lector a preguntar-se quin anell li escauria millor a ell mateix.

Kyle Ryner

El retorn del Hal Jordan va ser celebrat per la gran majoria dels aficionats, ja que suposava recuperar un dels personatges més icònics de la història de DC Comics. Tot i que la decisió va acabar sent un encert rotund, també va tenir un gran perjudicat: el Kyle Rayner. Després de la caiguda del Hal a la foscor durant Emerald Twilight (1994), el Kyle es va convertir en l’únic Green Lantern de la Terra —i, durant un temps, també de l’univers—. Al llarg de deu anys va protagonitzar una etapa molt estimada, fins al punt que molts lectors el consideraven un digne hereu del Hal Jordan. Tanmateix, quan aquest va tornar, DC no va saber trobar-li un nou paper dins de l’univers de les Llanternes.

La primera gran decisió editorial va ser convertir-lo en l’Ion, l’encarnació de l’entitat de la força de voluntat. El Kyle esdevenia així el seu avatar, una autèntica bateria de poder i el màxim exponent del Green Lantern Corps. Fins i tot va protagonitzar una sèrie limitada de dotze números. Amb el pas de les diferents sagues, però, va perdre aquests poders i va tornar a quedar en una posició força indefinida.

A Blackest Night, malauradament, el Kyle tampoc no té el protagonisme que molts hauríem desitjat. Més aviat adopta un paper de víctima que el deixa en una situació poc agraïda. Personalment, sempre he pensat que aquest tractament no li fa justícia. El Kyle Rayner és un personatge que mereixia molt més.

El poder de la vida

Tornant al conflicte central de l’esdeveniment, finalment veiem com els herois troben la manera de derrotar la Mort, una entitat que ha ascendit aprofitant tots aquells éssers que, en algun moment de la seva història, han mort. Si la mort representa la foscor i l’absència de llum, la vida només pot personificar-se a través de la unió de tots els espectres emocionals, els quals, plegats, formen la llum blanca. Portant al límit l’aliança entre els diferents Corps, acaba emergint el White Lantern… i el seu primer portador no és cap altre que el Sinestro.

Ja ho comentàvem a la ressenya del volum anterior: el fet que el Sinestro hagués abraçat la por no significava que hagués deixat de ser un dels millors Green Lanterns de la història. Blackest Night ho confirma una vegada més. Després d’haver dominat totes les branques de l’espectre emocional, és capaç d’assimilar el poder de la llum blanca de la vida i transmetre’l a la resta d’herois que lluiten en aquesta guerra desesperada. Senzillament, un dels moments més èpics de tota la saga.

La victòria de la vida no només derrota la Mort i la foscor, sinó que també retorna a la vida nombrosos personatges que havien mort al llarg dels anys. Les conseqüències de Blackest Night van anar molt més enllà de les col·leccions de Green Lantern i van sacsejar tot l’Univers DC. És una decisió amb molt pes editorial que, al meu parer, funciona sorprenentment bé i converteix l’esdeveniment en un dels més influents de la seva època. I, fent un petit gest a una de les millors històries de la competència, només es pot dir una cosa: tot viu!

Després de la Nit Més Fosca arribaria Brightest Day, la nova etapa que continuaria les històries del Green Lantern i de bona part de l’Univers DC. Un futur ple d’esperança, vida i llum del qual parlarem el mes vinent.