Els nous guardians
- Edició original: Green Lantern Vol.4 #53-62 i Green Lantern: Larfleeze Christmas Special One-Shot (2010-2011 DC Comics)
- Edició estatal: Biblioteca Green Lantern de Geoff Johns 14 (Panini Comics, 2026)
- Guió: Geoff Johns
- Dibuix: Doug Mahnke i Brett Booth
- Color: Randy Mayor, Gabe Eltaeb, Rod Reis, Andrew Dalhouse i Shane Davis
- Format: Rústica amb solapes, color. 264 pàgines, 24,00€
Arribem ja a la seixantena de números de la que és considerada, amb tota la raó, una de les millors sèries de la història del gènere superheroic. Després d’haver superat la foscor absoluta de Blackest Night, i amb l’horitzó d’un Flashpoint i el nou univers DC que ja s’acosten de forma imminent, arriba l’hora de donar pas a Brightest Day. La guerra de la llum ha arribat a la seva fi i la vida ha aconseguit triomfar sobre la mort; tanmateix, amb una xarxa complexa de faccions de llanternes de diferents colors repartides per tot el cosmos, la tensió política i els conflictes territorials no han fet més que començar.
Aterrem així al volum 14 del recopilatori de la Biblioteca DC dedicat al Green Lantern de Geoff Johns: una oportunitat d’or per conèixer a fons i connectar amb els líders i integrants dels diferents cossos de llanternes, entenent el seu paper cabdal en el darrer gran marc editorial abans del tancament de l’era DC post-Crisi. Som-hi!
Profecies
La de Geoff Johns és una etapa de Green Lantern fonamentada des de les seves arrels en profecies i presagis. Les profecies tenen la virtut d’esdevenir promeses autocomplertes: funcionen com un mecanisme de suggestió mental, tant pròpia com aliena. A partir d’aquesta premisa, el lector es veu abocat a reflexionar sobre els conceptes del destí i el lliure albir, dos eixos fonamentals que articulen tota la narrativa d’aquesta era.
La guerra de la llum, els credos dels diferents corps, els mètodes de reclutament o els avatars de les emocions que regeixen cada facció no són més que relativitzacions palpables dels grans neguits de la humanitat. Quin paper juguen les emocions en la nostra existència? De quina manera condicionen la nostra voluntat i els nostres propòsits? Aquests són els grans temes que explora el còmic, eixamplant els fronteres del bé i del mal per fer-nos entendre que existeixen diversos camins i prismes per assolir conclusions positives i impulsar accions de canvi transformadores.
Avui abordem còmics que daten de l’any 2011, però que s’emmarquen en una etapa iniciada l’any 2004. Són set anys d’històries sustentades sobre una sèrie de profecies plantejades per primer cop a Green Lantern: Rebirth. Resulta absolutament increïble comprovar la solidesa de la continuïtat d’aquestes trames al llarg del temps i com, amb paciència, planificació i un profund respecte per la mitologia dels personatges, es va aconseguir articular una història monumental, completa i coherent amb si mateixa; una qualitat realment extraordinària i difícil de trobar en el panorama actual del gènere. Només es pot fer que aplaudir.
Colors
Aquests números connecten directament amb la sèrie titulada Brightest Day. En aquest pseudo-esdeveniment explorem la nova realitat de l’univers DC mentre presenciem el retorn dels personatges ressuscitats durant Blackest Night. No és estrictament necessari llegir aquells còmics per comprendre el que passa a la sèrie Green Lantern: la podeu gaudir de manera independent sense cap mena de problema. El que aquesta saga intenta exposar són les realitats, conviccions i voluntats dels diferents corps, demostrant que, des del seu propi punt de vista, tots persegueixen objectius legítims, tot i que mitjançant mètodes radicalment oposats.
És evident que els Green Lanterns són els herois de la funció, sempre ho han estat i ho seran, però sabíeu que els Sinestro Corps també estan convençuts de fer el bé? El seu propòsit és imposar l’ordre i erradicar els mals de l’univers; la diferència capital rau en les seves eines, mogudes per la por i el terror de masses. Per altra banda trobem els Red Lanterns: el fet que es moguin per l’ira, que semblin monstres dominats pel color vermell i que la seva sang estigui lligada a la bateria de poder els atorga un estereotip molt marcat. Tanmateix, el seu objectiu final continua sent la defensa dels innocents, compartint fons amb els Green i els Yellow Lanterns, tot i que la seva agressivitat i violència desmesurada marquen el seu modus operandi.
L’amor és un sentiment noble, oi? Això és el que pretenen predicar les Star Sapphires, si bé el problema apareix quan aquesta emoció es degenera en obsessió i impedeix veure-hi més enllà. Després tenim els Blue Lanterns i la seva esperança, una força que resulta inútil si no es troba a prop d’un Green Lantern del qual poder alimentar la seva voluntat. L’estament Índigo representa la compassió, una qualitat fonamental en els cors nobles. Per últim, però no menys important, cal destacar l’avarícia de Larfleeze, que s’acaba revelant com un dels personatges més tràgics d’aquesta parcel·la de DC Comics: la seva necessitat compulsiva de posseir-ho tot no és més que un mecanisme d’evasió davant el seu veritable desig de retrobar-se amb els seus éssers estimats. En el fons, ho hem de reconèixer: tots hem estat el Lantern Taronja en algun moment de la nostra vida.
Emocions
L’ideal absolut seria ser capaços de dominar totes les emocions de l’espectre i convertir-nos en la Llanterna Blanca, però molt pocs personatges han assolit una fita de tal magnitud. El missatge de fons al qual pretén arribar aquest còmic és que tots aquests colors, amb tot el que representen, són fragments essencials i imprescindibles de la nostra naturalesa. Sentir és el gran privilegi dels qui estan vius, i privar-se dels sentiments significa precipitar-se directament cap a la foscor.
Cadascun de nosaltres es veu empès per unes emocions predominants concretes, la qual cosa ens aproxima a un corps o a un altre. Aquesta és, sens dubte, la veritable màgia de l’etapa de Geoff Johns: qualsevol de nosaltres podria formar part d’un cos de llanternes, perquè cada facció està dissenyada per actuar com el mirall d’algú. Quina millor manera hi ha de connectar amb el lector que convertint un còmic de superherois en una obra de profund valor humà i social?
M’entristeix enormement saber que ens estem acostant al final inevitable d’aquesta etapa i que només queden un parell de volums per tancar el cicle, sumat al fet que la majoria d’aquests últims números ja s’endinsaran de ple en l’era dels New 52. Amb tot, no em puc sentir més orgullós d’haver-me creuat amb aquestes històries en un moment vital tan determinant com el que estic travessant: el salt definitiu de la joventut cap a la vida adulta.
Actualment, de la mateixa manera que li passa a la resta de joves de la meva generació i context, estic immers en un període de canvis profunds, de reconeixement existencial i de construcció de la meva pròpia personalitat. Començo a assentar el meu pensament, identificant quines emocions domino amb solvència i quines d’elles prenen el control sobre mi. Relativitzar tota aquesta etapa tan convulsa a través de personatges que idolatro i que segueixo amb tanta passió és, sens dubte, una de les sorts més grans que podia tenir.
