Nascut per córrer
- Edició original: The Flash Special Vol.2 #1The Flash #62-70 i Annual #4-5, Green Lantern #30-31 i material de Justice League Quarterly #10 (DC Comics, 1990-1992)
- Edició estatal: The Flash de Mark Waid Vol.1 (Panini Comics, 2026)
- Guió: Mark Waid, Len Strazwski, Gerard Jones, William Messner-Loebs i Craig Boldman
- Dibuix: Maike Parobeck, Irv Novick, Carmine Infantino, Grant Miehm, Greg LaRocque, Mike Collins, Mark D. Bright, Craig Brasfiel, Travis Charest, Rod Whigham, Patrick Zircher, Scott Benefiel i Ty Templeton
- Color: Glenn Whitmore, Matt Hollingsworth, Anthony Tollin, Tom McCraw, Gene D’Angelo, Jordan B. Gorfinkel i Steve Mattsson
- Format: Cartoné, color. 474 pàgines, 54,00€
Que complicat se’m fa posar-me a parlar sobre el Flash. És un dels meus personatges preferits de DC Comics, i també de tota la ficció en general. Ja sigui a través d’en Jay Garrick, en Barry Allen, en Wally West o qualsevol de les futures personificacions que han vestit el mantell del corredor escarlata, sento una admiració profunda per tot el que aquest concepte representa i pel riquíssim univers que l’envolta, perfectament integrat en el cosmos de DC.
Sempre és un bon moment per dedicar-li un article o un contingut a Flash, però l’avinentesa de la reedició de l’inici d’una de les etapes més aclamades del personatge m’obliga a fer els deures: llegir un grapat de números, prendre notes i intentar fer justa justícia a un dels millors períodes de la història del còmic en poc més de 900 paraules.
En aquest cas, després de la publicació dels dos primers volums de l’etapa de William Messner-Loebs, i a l’espera de les dues entregues restants, que només veuran la llum quan s’hagin editat als Estats Units, Panini ha decidit no quedar-se de braços creuats i continuar avançant amb les aventures dels anys noranta. Entrem així en una saga colossal que s’estendrà al llarg de vuit volums, que s’aniran publicant a poc a poc i que espero de tot cor que no es quedi a meitat de camí. Avui comentem el Flash definitiu per a molts: el de Mark Waid, en el seu primer volum.
Llegat
A mi m’agrada dir que DC Comics és l’editorial del llegat. A excepció de casos comptats en què s’han carregat les trajectòries d’alguns personatges, com va passar malauradament amb en Wally West durant els New 52, trobo que, en la tònica general, l’editorial sempre ha sabut enaltir les seves llegendes i els noms que l’han feta gran. I no només ho fan situant-los al capdavant de grans aventures, sinó a través del reconeixement als seus hereus i successors.
Per excel·lència, en Wally West és el gran hereu de DC. La seva mateixa idiosincràsia com a personatge neix del neguit de no sentir-se capaç d’igualar les proeses del seu tiet, mentor i predecessor: en Barry Allen. L’ombra del segon Flash és molt allargada i no deixa d’assetjar qui antigament va ser en Kid Flash; tanmateix, amb el temps i un esforç colossal, en Wally va aconseguir fer-se un lloc entre els més grans fins a convertir-se, per a molts, en la versió definitiva del velocista.
En moltes ocasions, d’això van precisament els còmics d’en Wally West, especialment al llarg de l’etapa post-Crisi, quan sentia més de prop el pes de la mort del seu tiet i la buidor de la solitud. De les cendres del seu mentor i dels dubtes sobre la seva pròpia identitat, el jove heroi va lluitar incansablement per guanyar-se el respecte de l’opinió pública, dels seus companys de professió i, per descomptat, d’una galeria d’enemics i rivals absolutament imprescindible que ja analitzarem en properes entregues.
En Wally és el retrat viu del llegat i, en aquest inici de l’etapa de Mark Waid, es fa una justícia impecable a la seva figura: se’l compara constantment amb els grans noms que el van precedir, però alhora se’l desenvolupa de forma tan completa que queda clar que ell és el veritable i únic Flash.
Companyies
En el bon sentit de la paraula, en Flash és el tipus de personatge que es veu profundament definit per l’entorn que l’envolta. Amics, companys de professió i rivals acaben de modelar l’univers del velocista, aportant-hi versemblança, humanitat i una gran coherència narrativa.
En aquest volum hi trobem encreuaments amb un bon grapat de noms clàssics del cosmos de DC. Per començar, la història inicial s’emmarca en l’especial del 50è aniversari del personatge: un còmic que presenta tres relats aparentment inconnexos protagonitzats pels tres velocistes que havien dut el mantell fins aleshores. Les seves trajectòries s’acaben entrecreuant amb el pas dels anys i, per bé que en aquesta ocasió no els veiem lluitant junts de costat, es percep perfectament que han compartit una gran aventura col·lectiva.
A més, el volum compta amb la presència de Hal Jordan, qui comparteix protagonisme amb en Wally a la saga Gorilla Warfare: un trepidant arc de quatre parts repartit entre dos números de la sèrie de The Flash i dos més de Green Lantern. És un gaudir absolut veure funcionar aquesta parella.
Juntament amb ells, figures com Aquaman, Iris West i fins i tot alguns membres de la Lliga de la Justícia d’Europa hi tenen les seves aparicions. Siguin intervencions breus o de més pes, totes elles funcionen com a peces fonamentals que enriqueixen el protagonista i doten de cohesió l’univers de l’editorial.
Aquesta primera entrega de Mark Waid al capdavant de la col·lecció s’estableix com una recomanació imprescindible i un punt d’entrada immillorable per endinsar-se en el personatge. Correu a la llibreria abans no s’esgotin i gaudiu d’un dels moments més especials de la història del velocista, de l’editorial i de la pròpia indústria del còmic.
