Longshot

El mutant més afortunat de l’univers

• Edició original: Longshot #1-6(Marvel Comics, 1985-1986)
• Edició estatal: 100% Marvel HC. Longshot (Panini Comics, 2021)
• Guió: Ann Nocenti
• Dibuix: Arthur Adams
• Color: Christie Scheele
• Format: Cartoné, color. 216 pàgines, 23,00€

L’univers Marvel fa més de vuitanta anys que gira al voltant d’un mateix grup de personatges. Els Avengers, els X-Men, l’Spider-Man o els Fantastic Four han ocupat bona part de les pàgines de la Casa de les Idees i continuen sent els grans protagonistes del seu imaginari col·lectiu. De fet, si un lector decidís centrar-se només en aquestes franquícies, probablement li faltaria temps, o directament no en tindria, per descobrir tot allò que s’amaga més enllà dels noms més populars.

Tanmateix, Marvel està plena de personatges de primera, segona i tercera línia que han protagonitzat còmics extraordinaris sense arribar mai a rebre l’atenció massiva que mereixen. Endinsar-se en les seves aventures acostuma a ser molt més senzill, i convertir-se en un autèntic especialista d’aquests herois és una fita molt més accessible que no pas intentar dominar la immensa història dels grans icones de l’editorial. Aquesta proximitat permet establir una relació més personal amb el personatge i descobrir racons de l’univers que sovint passen desapercebuts.

Avui vull reivindicar un d’aquests noms pels quals sento una debilitat especial, ja sigui pel seu origen, pel seu disseny o per les històries en què ha aparegut. Des de la dimensió alternativa del Mojoworld fins a la Terra, avui parlem del mutant més afortunat de l’univers Marvel: el Longshot.

L’origen

La creació del Longshot està estretament lligada al moment editorial que vivia Marvel a mitjans dels anys vuitanta. La seva aparició no va ser casual, sinó el resultat d’una voràgine creativa que travessava l’editorial. A inicis de la dècada, la Casa de les Idees havia recuperat l’estabilitat comercial gràcies a l’èxit d’autors com Chris Claremont, Frank Miller, Walt Simonson o John Byrne. Després d’uns convulsos anys setanta, Marvel vivia una etapa marcada per la confiança i per l’arribada de nous equips creatius amb moltes ganes d’experimentar.

Els X-Men s’havien convertit en el gran fenomen de vendes de l’editorial. La col·lecció havia passat de ser cancel·lada a esdevenir el seu major èxit, impulsant l’expansió de tota la línia mutant. Tot i això, en lloc de limitar-se a publicar noves sèries regulars, Marvel va apostar per un format que començava a guanyar protagonisme: les minisèries, una fórmula que permetia provar conceptes arriscats sense comprometre la continuïtat de les col·leccions principals.

En el cas que ens ocupa, Marvel no va encarregar a l’Ann Nocenti la creació d’un personatge concret. L’autora va rebre plena llibertat creativa per desenvolupar un univers completament nou. Així va néixer el Mojoworld, una dimensió amb les seves pròpies regles, personatges i conflictes, pràcticament desconeguda per a la resta de l’univers Marvel fins que Chris Claremont va decidir incorporar-la a les històries dels X-Men.

El Longshot representa a la perfecció la filosofia de la Marvel d’aquella època: una editorial en plena expansió, amb unes vendes extraordinàries, confiança absoluta en els seus autors i una clara voluntat d’innovar. L’objectiu era crear conceptes nous que, si demostraven el seu potencial, acabessin integrant-se de manera natural a l’univers principal de Marvel.

El personatge

El Longshot és un personatge que prové d’un espai i un temps molt allunyats de la nostra Terra. És el resultat de la creació d’una raça d’éssers invertebrats del Mojoworld, que va enginyar una nova espècie amb l’únic propòsit d’utilitzar-la com a mà d’obra esclava. Per als seus creadors, la condició de ser vertebrat és una autèntica aberració. En el cas del Longshot, la seva habilitat més característica és una sort extraordinària, que l’acompanya i el protegeix fins i tot en les situacions més perilloses.

De manera inesperada, aquest afortunat habitant del Mojoworld és transportat a la Terra. Sense memòria ni ningú que l’acompanyi, haurà d’obrir-se pas en un món completament desconegut mentre intenta recordar qui és i per què ha acabat a la nostra dimensió. Tanmateix, el Longshot no arriba sol. En el seu viatge també arrossega un grup de monstres i criatures del Mojoworld que, igual que ell, queden atrapats al nostre planeta sense cap manera aparent de tornar a casa.

A mesura que recupera els records del seu passat, el Longshot anirà coneixent alguns dels grans herois de la Terra i farà nous aliats que l’acompanyaran en el seu viatge. Al mateix temps, però, també haurà de retrobar-se amb els enemics que va deixar enrere, continuant a la Terra una guerra que havia començat molt abans, a la seva dimensió d’origen.

El còmic

Longshot és un dels grans tresors amagats del còmic dels anys vuitanta. Són sis números plens de màgia, acció, foscor i aventura, amb un guió excel·lent, un dibuix espectacular i un protagonista que, personalment, és un dels meus personatges preferits del món del còmic. L’èxit de la minisèrie, que li va obrir les portes de les històries dels X-Men, va ser més que merescut.

És una obra profundament marcada per la seva època, però que manté intacta la seva frescor quaranta anys després. Estic convençut que, si hagués gaudit d’una presència més destacada en altres mitjans, com les sèries o el cinema, avui el Longshot seria un dels mutants més estimats pels lectors. En el meu cas, no tinc cap dubte: és un personatge pel qual sento una autèntica debilitat.

Com a curiositat, el recent esdeveniment Age of Revelation ha recuperat l’univers del personatge amb la minisèrie Longshots, escrita per Gerry Duggan i Jonathan Hickman. Ben aviat també la comentarem al Quart Món.

Mentrestant, només em queda recomanar-vos la minisèrie original. És una lectura sensacional que mereix ser molt més reivindicada.