La Guerra dels Green Lanterns
- Edició original: Green Lantern Vol.4 #63-67, Green Lantern Corps #58-60 i Green Lantern: Emerald Warriors #8-10 (2011 DC Comics)
- Edició estatal: Biblioteca Green Lantern de Geoff Johns 15 (Panini Comics, 2026)
- Guió: Geoff Johns, Tony Bedard i Peter J. Tomasi
- Dibuix: Ed Benes, Ardian Syaf, Tyler Kirkham, Fernando Pararín i Doug Mahnke
- Color: Randy Mayor, Nei Ruffino, Gabe Eltaeb i Rod Reis
- Format: Rústica amb solapes, color. 264 pàgines, 24,00€
Sembla increïble, però cada cop queda menys per arribar al final de l’etapa d’en Geoff Johns amb els Green Lanterns. Arribem al número 67 de la sèrie principal i, en certa manera, tanquem etapa, ja que a partir del següent volum reiniciem la numeració per ajustar-nos a la dels New 52, d’això ja en parlarem. Després d’haver superat la Guerra dels Sinestro Corps, la Blackest Night i el Brightest Day, arriba el darrer gran conflicte del Corps: una guerra interna.
Amb el retorn d’en Krona, la tensió creix fins a punts inimaginables i tot comença a ensorrar-se. Amics s’enfrontaran, hi haurà grans sacrificis i no tothom quedarà satisfet amb la resolució final. Arribem al clímax del Green Lantern post-crisi, abans de saltar a un nou univers. Som-hi!
Els Green Lanterns de la Terra
Fins a l’arribada d’en Hal Jordan als Green Lantern Corps, mai no hi havia hagut cap Green Lantern del planeta Terra (l’Alan Scott no compta). Que el pilot de proves irrompés en el cos de policia intergalàctic va ser un trasbals per a molts efectius, els quals consideraven el tercer planeta del sistema solar com una simple bola de fang irrellevant. El jove Jordan va aparèixer per marcar la diferència i demostrar la vàlua de la seva raça, i també la seva pròpia, reivindicant la humanitat com una espècie a tenir molt en compte.
Amb el pas dels anys, més terrícoles van anar incorporant-se al cos per motius i en contextos ben diversos. Fins a l’inici dels còmics que repassem avui, quatre humans havien estat portadors de l’anell de poder: en Hal Jordan, l’original; en John Stewart, el suplent; en Guy Gardner, el segon reserva; i en Kyle Rayner, la gran esperança dels Corps després de la pèrdua d’en Hal. Les seves relacions han anat evolucionant amb el temps: no sempre han estat idíl·liques, però sí profundament respectuoses, especialment en els moments d’amenaça crítica. Més enllà de les diferències, han après els uns dels altres i s’han encomanat la vida en nombroses batalles.
Durant aquest arc resulta fascinant veure’ls actuar colze a colze un cop més. Cal tenir en compte que des de Rebirth no teníem una saga on tots quatre coincidissin operant com un equip cohesionat. Ara bé, el detall més singular d’aquesta història és que, tot i treballar junts, cap d’ells no utilitza un anell verd.
A causa dels plans d’en Krona, qui ha aconseguit controlar la totalitat dels Green Lanterns a través de la impuresa groga de l’anell, els herois de la Terra es veuen forçats a recórrer als anells dels altres cossos emocionals. D’aquesta manera, en Hal es veu obligat a dur un anell dels Sinestro Corps, en Guy s’entrega a la ràbia dels Red Lanterns, en John canalitza la compassió de la Tribu Índigo, i en Kyle s’omple d’esperança integrant-se als Blue Lanterns. Al llarg dels diferents números, assistim a com cadascun abraça la seva emoció més profunda per poder actuar en sintonia. Sens dubte, aquesta dinàmica d’equip ha estat el gran encert i la millor part de tota la saga.
fora del corps
La guerra
El títol d’aquesta saga porta a pensar immediatament en un conflicte intern a les files dels Green Lantern Corps. Doncs bé, no podríem estar més equivocats. Si bé hi trobem l’habitual disputa entre els Guardians de l’Univers, en Hal Jordan i els seus aliats, el conflicte deriva en realitat del retorn d’en Krona: el Guardià renegat que, després d’haver estat donat per mort durant dècades, torna disposat a conquerir el cos i tot el que se li posi al davant.
La guerra es desencadena perquè tots els Green Lanterns, a excepció d’aquells que han estat en contacte amb en Parallax, queden posseïts per la impuresa groga dels seus anells, ara sota el control d’en Krona. D’aquesta manera, la missió dels Green Lanterns de la Terra consisteix a travessar les files enemigues d’Oa, accedir a la bateria central de poder i alliberar en Parallax, tot per fer tornar en si els seus companys i derrotar en Krona d’una vegada per totes.
Us he de reconèixer que m’esperava una cosa diferent. Creia que els recents actes d’en Hal Jordan, aliat amb els representants de la resta de cossos emocionals, portarien la resta de les llanternes verdes a enfrontar-se entre si per decidir si calia col·laborar o no amb la resta de clans. Potser és una línia narrativa que no té res a veure amb el plantejament original, però em fa la sensació que hauria estat un desenvolupament més adient, especialment si tenim en compte el títol de la saga i les dinàmiques que hem vist dins del cos des de l’inici d’aquesta etapa.
El retorn
Finalment, el cos recupera tots els seus efectius i en Krona és derrotat. Tanmateix, la revelació més transcendent del còmic té lloc just al final, quan es descobreix que un dels anells verds a la cerca de nou portador acaba a la mà d’el Sinestro, el Green Lantern renegat i líder del Sinestro Corps, el cos de la por.
En aquesta mateixa línia, l’altra gran sorpresa ve de la mà dels Guardians de l’Univers, que es mostren profundament en desacord amb les accions d’en Hal Jordan. Malgrat haver unit forces amb els seus enemics, en Hal els havia salvat directament de la gresca d’en Krona. Amb tot, el càstig imposat pels Guardians és el més contundent possible: l’expulsió immediata del Green Lantern Corps.
Així doncs, a les portes del final de la sèrie i abans de fer el salt als New 52, ens trobem amb un panorama del tot insòlit: el Sinestro reingressa als Green Lantern Corps mentre que en Hal Jordan n’és expulsat. Un gir de guió completament inesperat i profundament trencador. Haurem d’esperar al pròxim volum per veure com es resol aquesta situació. Ho farem ja dins d’un nou univers, tot i que, pel que fa a aquesta col·lecció, l’estructura no canviarà gaire. El Green Lantern d’en Geoff Johns s’havia convertit en un pilar tan monumental que el transcurs de la seva història passava per sobre dels plans generals de l’univers DC. Com han canviat els temps!
