Prime Time, 3a part
- Edició original: Superman Vol.6 #38 (DC Comics, 2026)
- Edició estatal: Superman Unlimited #12 (Panini Comics, 2026)
- Guió: Joshua Williamson
- Dibuix: Dan Mora
- Color: Alejandro Sánchez
- Format: Comic-book amb llom, color. 96 pàgines, 9,95€
És oficial: Superman, de Joshua Williamson i Dan Mora, és la meva sèrie actual preferida, i el més irònic és que s’hi ha convertit un cop han tret el Superman oficial de l’equació. Al meu entendre, l’arribada del Superboy Prime com a protagonista de la capçalera ha dotat la sèrie d’una nova aura còmica i relaxada que ja li començava a fer falta, la qual de ben segur permetrà que la col·lecció aguanti molts mesos més i que, un cop tornin les històries d’èpica i intensitat, les puguem rebre amb més ganes.
La trama principal del regnat dels Superboys és divertida, metaficcional i una carta d’amor al gènere del còmic de superherois. Tant de bo durés una mica més del que està previst o que a DC decidissin concedir una sèrie regular al Superboy Prime: jo la seguiria sense pensar-ho. Avui repassem la tercera part de l’arc titulat Prime Time. Som-hi!
No és l’ingenu Boy Scout
La primera gran diferència del jove Superboy amb la seva contrapartida adulta és la seva manca d’ingenuïtat que, de fet, en més d’una ocasió li ha permès sortir airós dels seus problemes. El número anterior va acabar deixant-nos entreveure que en Prime anava a caure víctima d’un engany per part d’una jove bruixa que, en un intent per seduir-lo, el volia convertir en el sacrifici per a un sortilegi de màgia negra. El que la bruixa no sabia era que li estava a punt de jugar la partida al nou heroi de Metròpolis.
Contra tot pronòstic, el còmic abandona el tòpic en què s’hauria convertit la història i fa un gir de guió, transformant la qui semblava que seria el pròxim fitxatge de la galeria d’enemics d’en Superman en una més que amigable aliada. En el moment en què la Witchfire (Rebecca per als amics) descobreix la identitat d’en Prime, decideix demanar-li ajuda i treballar plegats per vèncer una onada de dimonis que intenten atacar el món dels mortals.
Quin canvi de tornes tan necessari i quina bona història en ha resultat. M’ho he passat molt bé, he vist una bona dinàmica entre els personatges i tant de bo tornem a veure la jove bruixa en el futur, i si pot ser, treballant colze a colze amb el Superboy. Fan bona parella, tenen química i ella m’ha caigut molt bé. Bravo per l’aposta.
Com a curiositat, fins al moment del gir de guió, la trama m’estava recordant a un dels grans arcs de la Supergirl de Peter David, amb tot el tema de la Linda Danvers, els ritus satànics i els dimonis de l’inframón atacant la Terra.
Viatge a través de les pàgines
La part més interessant dels còmics protagonitzats pel Superboy Prime és que sempre acaben tenint referències metaficcionals de la indústria del còmic. Com que és una persona conscient de la seva condició de personatge de ficció, no deixa de parlar sobre etapes de còmics reals ni sobre recursos narratius habituals.
En un moment donat del número que comentem, una força externa absorbeix en Prime i l’envia a la taula de treball del mateix Dan Mora, tot mostrant-nos els documents per dibuixar còmics i el nostre home d’acer viatjant a través d’ells per intentar tornar a la Terra-0. La meva part preferida és una pàgina desplegable en què el veiem travessar la portada de la minisèrie de DC Elseworlds Superman: Father of Tomorrow.
El número d’aquesta setmana acaba amb en Manchester Black, de qui ja vam parlar a la ressenya del número anterior, revelant-se com l’autor dels fets i enviant el Superboy enrere en el temps, en concret fins a l’època de l’esdeveniment Infinite Crisis, que va protagonitzar com a gran dolent final. Quines ganes de veure com se les arregla contra una onada d’herois amb ganes de fer-lo patir.
Un còmic fan dels còmics
Trobar-se aquestes escenes confirma la sèrie com una oda al novè art. El Superboy Prime és un personatge molt singular, que sempre s’ha sabut mostrar de manera èpica, però que en poques ocasions s’ha espremut al cent per cent. Pocs noms tenen una habilitat tan curiosa com la de l’autoconsciència de la seva condició de membres d’un món de ficció.
Fer servir l’humor, la ironia i les referències metaficcionals són recursos molt adequats per transmetre històries planeres, relaxades, però alhora icòniques. Amb l’etapa actual de Superman estem tornant als relats mensuals, còmics als quals et pots afegir com a nou lector sense gaires problemes i que ofereixen estones d’entreteniment pur i dur.
I això ha estat tot per aquest mes, però caram, crec que una vegada més s’ha sabut aprofitar les vint-i-quatre pàgines del número. Sense cap mena de dubte, afegiu-vos a la col·lecció. Agafeu els Premiere publicats, pugeu al tren de les grapes i arribeu al Reign of the Superboys: m’ho agraireu. Apa, fins a la propera!
