El renaixement de la noia d’acer
- Edició original: Supergirl #1-18, Supergirl Annual #1-2, Supergirl Plus #1i material de Showcase ’96 #8 (DC Comics, 1996-98)
- Edició estatal: DC Finest: Suergirl: Cuerpo y Alma (Panini Comics, 2026)
- Guió: Peter David, Gary Frank, Chuck Dixon i Tom Peyer
- Dibuix: Gary Frank
- Color: Gene D’Angelo i Digital Camaleon
- Format: Rústica amb solapes, color. 568 pàgines, 49,95€
Fa no gaire vam dedicar-li un article a Superman / Batman: Supergirl, saga que presenta l’origen modern de la Kara Zor-El a l’univers DC. Avui viatgem vuit anys enrere, l’any 1996, per parlar sobre l’inici d’una de les etapes més singulars del personatge. Però espera, com és possible que el personatge tingués una sèrie pròpia si encara no havia estat presentat? Això té una resposta que molts desconeixen, però que ho explica tot: la Supergirl no sempre ha estat la Kara Zor-El.
Supergirl no és una persona, sinó un títol
La Kara original va morir a la Crisis on Infinite Earths, quedant-se en aquest estat per sempre, i no tornant fins a l’any 2004 en una versió totalment nova del personatge. Tot i això, la noia d’acer ha passat per diferents etapes en altres avatars. L’any 1988, el John Byrne va presentar l’origen del personatge, personificat en la Matrix, una entitat protoplasmàtica creada per un Lex Luthor alternatiu, que tenia l’habilitat de fusionar-se amb altres persones. Durant deu anys, aquesta Matrix va ser l’única i veritable Supergirl, fins que el 1996, tot va canviar.
Linda Danvers: una mala persona amb molta capacitat de fer el bé
La Linda Danvers era una adolescent problemàtica de Leesburg, el clàssic poble on mai passa res, fins que un dia comencen a passar coses. Aquesta adolescent no fa cas als pares, s’escapa de casa sense avisar i es veu implicada en ritus de màgia negra que l’acaben portant a les portes de la mort, després de ser seduïda pel Buzz, un servidor de l’infern que recapta ànimes en conflicte. No és la clàssica noia empoderada i rebel amb un cor gran, la Linda Danvers és una mala persona amb un gran mal a l’interior, capaç de fer coses molt dolentes als que l’envolten. Just en aquest moment que gairebé mor, la Supergirl es fusiona amb ella i juntes es converteixen en una sola persona.
Aquest és el plantejament de la Supergirl del Peter David, una de les etapes més conegudes de l’heroïna, però també una de les més fosques i experimentals. És un còmic sobre dualitats interiors, sobre allò que portem endins, allò que fem saber i el poder que tenen els nostres pensaments sobre les nostres accions. Naixem sent bons i el món ens corromp?, o som dolents per naturalesa? La Linda Danvers no vol fer el mal, però en l’interior resideix aquest mal, el qual la porta a fer coses que no estan bé. Aconseguirà la Supergirl canviar-la?, o cedirà a les seves voluntats i es convertirà més en la Linda?
La Supergirl del Peter David va ser una prova per introduir el personatge al segle XXI
Tot just he llegit el DC Finest que recopila aquesta col·lecció. Si bé, en l’àmbit estatal, només s’ha publicat un, als Estats Units ja en porten dos, fet que m’encoratja a pensar que l’etapa completa es publicarà en aquest format. És una etapa experimental, que trobo que van fer per veure com introduir a la Supergirl al nou mil·lenni. És un personatge molt important, però que sempre ha viscut a l’ombra del Superman. Aquesta sèrie es desfà d’aquesta idea i experimenta amb diverses maneres de com fer de la Supergirl un personatge original i innovador. Tot i que aquesta versió no va perdurar amb el pas del temps i el seu lloc va ser ocupat per la Kara, l’any 2004, trobo que alguns trets de la seva personalitat van conservar-se, com és l’esperit rebel, el poder ocult i la joventut que desprèn a tort i dret.
Sense cap mena de dubte, i més en un any en el qual la Supergirl és el centre d’atenció, trobo que és una lectura molt interessant i fresca, i que com he dit, espero que es publiqui de manera íntegra en aquest format de DC Finest, ja que seria una pena quedar-se només amb el tastet de l’inici.
