L’exemple de l’estil de vida americà representa el comunisme en el seu punt més àlgid
- Edició original: Superm: Red Son #1-3 (2003, DC Comics)
- Edició estatal: DC Must-Have Superman: Hijo Rojo (Panini Comics, 2026)
- Guió: Mark Millar
- Dibuix: Dave Johnson
- Color: Paul Mounts
- Format: Cartoné, color. 168 pàgines, 20,00€
El còmic del qual parlem avui no és dels meus preferits ni tampoc considero que sigui una obra mestra que tothom hagi de llegir un cop a la vida, però reconec que li guardo una estima molt gran per haver estat un dels primers que vaig llegir quan vaig començar en tot això. És un elseworld, paraula i concepte que sempre m’han agradat molt, ja que permeten conèixer una versió alternativa capaç de despertar preguntes i deixar volar la imaginació, però mantenint-nos entre cares conegudes i espais familiars. Superman: Red Son és un còmic de l’any 2003 que planteja la següent pregunta: I si la nau Kryptoniana hagués caigut a una granja d’Ucraïna durant la guerra freda? D’aquí surt tot i no et cal res més per gaudir d’una història d’allò més curiosa.
Tot parteix d’un petit canvi que ho altera tot
El coet que va salvar al Kal-El de la destrucció de Krypton aterra a la Unió Soviètica, i la figura més important de DC Comics acaba així sent l’encarnació dels ideals soviètics en lloc dels nord-americans. El món s’està acostant al límit d’una Guerra Freda diferent, i Superman s’enfronta a versions reimaginades de molts enemics i amics com el Lex Luthor, Brainiac, Wonder Woman, Batman, Green Lantern… És un thriller polític sobre l’heroisme, el poder i la corrupció que pateixen les persones quan l’obtenen. El còmic és un relat a través de les vides dels personatges en un món canviant.
El que més m’agrada del còmic és que reafirma la idea que el Superman és l’ésser més important de l’Univers DC. El seu destí influeix el de la resta de persones, així com les persones amb les quals s’envolta poden ser capaces d’influir-lo a ell. La bondat és inherent en l’home d’acer, però no resulta aliè a la corrupció i la tirania, de les quals el veiem infectar-se lentament amb el pas dels anys. Un sol canvi a la història pot tenir efectes devastadors en el transcurs del temps.
Superman contra Lex Luthor: la batalla definitiva a través del multivers
A parer meu, la gran estrella de l’obra és el Lex Luthor, qui s’assembla bastant a la seva versió estàndard, i de fet, en aquesta ocasió el podem arribar a entendre més i a identificar-lo com al veritable heroi de la història. La seva convicció per derrotar al Superman és la mateixa que a la resta d’universos, però aquí el veiem completant-la i provant al món que tenia raó. Tot això ve influït en el fet que el Superman al qual s’enfrontava no era la meitat de Superman que la seva contrapart de Terra-0.
És un còmic que no té més del que mostra, però que és entretingut i et permetrà passar una bona estona. Té diferents capes de lectura que van orientades a diferents franges d’edat. Si llegeixes això durant l’adolescència, és possible que t’impacti bastant i et desperti idees, dubtes o conflicte. A mi això em va passar, però és cert que amb el pas del temps i havent-lo llegit ara de nou, me l’he pres amb bastant més calma i m’he limitat a gaudir d’una bona història de superherois. En conclusió, us el recomano molt si sou aficionats als elseworlds. No us canviarà la vida, però tampoc serà un temps mal gastat.
