Amnistia 1a part
- Edició original: Justice League Unlimited #19 (DC Comics, 2026)
- Edició estatal: Justice League Unlimited #19 (Panini Comics, 2026)
- Guió: Mark Waid
- Dibuix: Dan Mora
- Color: Tamra Bonvillain
- Format: Comic-book, color. 24 pàgines, 3,30€
DC Comics es troba en un molt bon moment i un clar exemple n’és la seva capçalera central de l’univers principal: Justice League Unlimited. La col·lecció del supergrup gaudeix de molt bona salut, acostant-se a la vintena de números i endinsada ja en una trama que explora el reclutament de dolents per a les files dels herois. En ressenyes anteriors hem anat parlant sobre les raons d’aquesta amnistia, els primers passos de la reinserció i l’efecte que ha tingut sobre l’opinió pública.
La societat es troba dividida, els herois en una posició compromesa i els dolents amb moltes possibilitats de sortir beneficiats del tracte que han signat. En Lex Luthor s’ha fet seva la campanya de les amnisties i, a través del seu do de gents i d’una intel·ligència superior, aconsegueix mostrar-se reformat. Però… i si realment ho ha fet?
Completament reformats
El número comença com si d’una història clàssica de la Lliga es tractés: una lluita contra el dolent de la setmana. En aquest cas, la força enemiga a la qual cal fer front són en Neutró i en Fèlix Faust. La lluita es desenvolupa amb la seqüència habitual, però amb el valor afegit de tenir personatges com en Lex, l’Starro i el Doctor Polaris del costat dels bons.
A tot plegat s’hi afegeix l’aparició de periodistes, que retransmeten la batalla amb la intenció de saber més sobre l’amnistia que en Lex va revelar al món en el número anterior. Mentre el supergrup lluita, l’exgeni del mal aprofita per parlar de tu a tu amb els reporters i explicar les intencions de les decisions recents de la Lliga. Reconeix que és un pas arriscat, però que en tot moment tots els admesos estan supervisats per monitors que vetllen per la seguretat i pel bon compliment del tracte. El seu pla resulta bastant efectiu i, sumat a la victòria en la batalla lliurada, l’opinió pública comença a creure’s el que veu. Serà cert que els dolents han canviat de bàndol? Només el temps ho dirà.
Continua el viatge
L’altra trama del número és el viatge a Oa que estan fent en Guy Gardner, el Mister Terrific, la Hawkgirl i el Metamorpho. En la ressenya anterior ja vaig comentar el meu desencant amb aquesta alineació, promoguda clarament a partir de la que es va plantejar a la pel·lícula Superman de l’any 2025. Temes a banda, continuem el seu viatge cap al planeta dels Green Lanterns, on volen dipositar l’artefacte conegut com el Banc de Poder perquè hi quedi custodiat.
La seva trama guanyarà rellevància en els pròxims números, i és que en aquest ja veiem com, a causa de l’atac d’un esquadró de naus extraterrestres, l’objecte que transporten es perd i cau en un planeta replet de bèsties monstruoses.
Resulta un bon plantejament d’una trama que pot funcionar molt bé, que farà servir personatges sense tant de protagonisme i que fins i tot em transmet vibres dels còmics de monstres o d’històries de l’estil de Jules Verne.
Poder absolut
La gran revelació final la tenim als passadissos de la Talaia de la Lliga. Mentre el Superboy, la Natasha Irons i l’Airwave passegen per la base, aquest últim comença a sentir pertorbacions estranyes i una veu interior. La seva situació empitjora quan comença a desprendre energia a tort i a dret, fins que desapareix i, de l’explosió, en reapareix la Reina Brainiac, un personatge que no veiem des de l’esdeveniment Absolute Power, en el qual va ser la gran enemiga a vèncer. Tot apunta que torna amb ganes d’un segon assalt i la Lliga, juntament amb els nous reclutes reformats, haurà de fer-hi front.
I això és tot pel que fa al número d’aquest mes: una dosi curta, directa i bastant potent. Tres trames diferents que de ben segur s’acabaran entrellaçant, i l’avanç d’una sèrie en molt bona forma que no deixa d’estar entre les millors de l’editorial. Ens veiem el mes que ve!
