Sense por
- Títol original: Lanterns – ‘Trust Fall’ i ‘OutKast’ (DC Studios, HBO)
- Any de producción: 2026
- Showrunner: Chris Mundy
- Guió: Vanessa Baden Kelly i Chris Mundy
- Repartiment: Kyle Chandler, Aaron Pierre i Kelly Macodnald
- Gènere / format / durada: Drama, detectius, ciència ficció / sèrie d’acció real / 50’
Continuem deixant-nos sorprendre per la que està sent, sens cap mena de dubte, una de les millors produccions del gènere de superherois d’aquest 2026. Després d’haver analitzat el pilot, seguim ressenyant Lanterns amb la mirada posada en els capítols 2 i 3.
Abordem dos episodis profundament diferents entre ells: un que continua explorant a fons el fil conductor principal de la temporada i un altre que s’encarrega de desplegar el rerefons i el passat d’un dels grans protagonistes. Bon ritme, interpretacions convincents, un lore en plena expansió i, per molt que a alguns els costi reconèixer-ho, un ambient impregnat de molt, molt verd.
Salt de fe
El segon capítol desplega la següent trama: l’any 2016, amb l’anell pràcticament exhaurit, en Hal envia en John de tornada a Coast City per recuperar la seva llanterna de poder mentre ell continua investigant pel seu compte el tiroteig del poble. En descobrir que els detectors de metalls de l’estadi amaguen tecnologia dissenyada per detectar presència extraterrestre, en Hal convenç la sheriff per interrogat el seu marit, en William. L’home nega qualsevol coneixement sobre el tema i, quan en Hal es nega en rodó a abandonar la propietat, un tirador el dispara a traïció.
Més tard, en Hal es desperta a l’hospital, on ell i la Kerry acaben arribant a un pacte. Mentrestant, després de recuperar la bateria de poder i l’uniforme de Green Lantern del seu mestre, en John és segrestat per uns extraterrestres, que tot apunta que s’acabaran revelant com a Red Lanterns. Aquests alienígenes li confessen que van anar a Rushville a la recerca d’un Manhunter, un ésser artificial creat pels Guardians que va ser el responsable directe del genocidi de tota la seva raça. Amb l’amenaça de destruir el poble sobre la taula, li donen a en John un límit de 48 hores per trobar l’androide fugitiu.
En John posa al corrent a en Hal, qui no dubta a viatjar fins a una presó espacial per interrogar en Sinestro, el seu antic mentor i conegut Green Lantern renegat, sobre els Manhunters. No obstant això, el perillós presoner prefereix desviarse de la qüestió i mostrar un inquietant interès en la figura d’en John Stewart.
Paria
Aquest m’ha semblat el millor capítol de la sèrie fins ara. Explora a fons el rerefons d’en John Stewart i ens mostra el seu dolorós camí fins a convertir-se en l’aspirant a Green Lantern del sector 2814 i protegit d’en Hal Jordan. En el passat, el pare d’en John va suspendre la prova per convertir-se en un Lantern, un fracàs que el va deixar profundament traumatitzat. Més tard, un dels Guardians va visitar la mare d’en John i va oferir a la família una compensació: l’oportunitat que el seu fill sigui el pròxim Green Lantern.
Quan el nen fa només cinc anys, els seus pares el comencen a entrenar de forma obsessiva per erradicar-li qualsevol espurna de por. L’entrenament és ferotge i maníac, provant fins a quin punt està disposada la família Stewart a creuar línies per fer-se valer i veure projectats en el seu fill tots els seus desitjos frustrats. Passen a formar part immediatament de la llista de pares nefastos de l’univers DC, i fa autèntica por veure les barbaritats que cometen només per veure’l convertit en un heroi.
Amb els anys, en John s’acaba unint, com el seu pare, al cos de Marines dels Estats Units, on se li assigna una missió d’assassinat. Tanmateix, la intervenció d’en Hal Jordan com a Green Lantern frustra la seva tasca i provoca la seva expulsió de l’exèrcit. En John decideix aleshores inscriure’s a una escola d’art per dedicar-se a la seva gran passió, però amb el temps, els Guardians tornen a irrompre a la seva vida per reclutar-lo oficialment al cos.
Finalment, en John torna a casa per trobar-se els seus pares reunits amb en Hal Jordan, qui comunica la notícia del reclutament a la família amb el seu encant tan característic. Ara bé, quan surten al carrer, la màscara del veterà heroi es destapa: tot i que accepta entrenar l’aprenent, en Hal no sent cap mena de necessitat ni li fa cap gràcia haver de preparar el seu propi relleu.
La llum d’un Green Lantern
Passen les setmanes i aquesta producció no deixa de créixer i créixer. No acabo d’entendre els seus detractors: realment estem veient la mateixa sèrie? Entenc perfectament que, abans de l’estrena de l’episodi pilot, hi hagués certs dubtes, jo mateix els tenia, però després de tres setmanes totes les incerteses s’han esfumat completament. Ens trobem davant d’una de les millors sèries de la televisió recent i, sens dubte, el cop de efecte que els Green Lanterns necessitaven per fer el salt definitiu a l’audiovisual contemporani.
Es tracta d’una proposta continguda, fermament centrada a explicar-se a si mateixa i sense cap necessitat de nodrir-se artificialment de la resta de peces del seu univers compartit. No en té la necessitat, però ho fa igualment: està aportant una quantitat colossal de lore que amplia el calibre i la profunditat del cosmos de DC a nivells altíssims.
En només tres capítols ja han aconseguit tot això, i el millor de tot és que encara queda un tram enorme per explorar: hem de presenciar la conversa cara a cara d’en Hal amb en Sinestro, la irrupció d’en Guy Gardner, l’ascens definitiu d’en John com a Lantern i l’explicació al voltant de la mort d’en Hal. Realment és una aposta valenta des del primer minut i, tot i que existeix un sector de haters que la menysprea sense gaire criteri, valoro enormement la rebuda tan positiva per part dels fans de debò i del públic general. A pel capítol 4!
