Biblioteca Green Lantern Vol.10: La Rabia de los Red Lanterns

La guerra de la llum ha començat i la Blackest Night ja és aquí.

• Edició original: Green Lantern Vol.4 #36-42 I  Final Crisis: Rage of the Red Lanterns One-Shot USA (DC Comics 2008-09)
• Edició estatal: Biblioteca Green Lantern Vol.10: La Rabia de los Red Lanterns (Panini Comics 2026)
• Guió: Geoff Johns
• Dibuix: Ivan Reis, Shande Davis, Philip Tan, Rafael Albuquerque, Eddy Barrows
• Color: Nei Ruffino, Randy Mayor, Gabe Eltaeb, Rod Reis, HI-FI
• Format: Rústica, color. 216 pàgines, 18,00€

L’any 2008 va ser mogut per l’univers DC. La gloriosa etapa derivada de la Infinite Crisis ja s’acabava i calia un nou i potent esdeveniment que tornés a tenir a tothom fent cua a les botigues de còmics. La proposta va ser Final Crisis, saga que en certa manera es creua amb un dels números del volum que comentem avui. El resultat va ser estrany i va deixar moltes opinions sobre la taula, però no hem vingut a parlar sobre Final Crisis  (ja m’agradaria), sinó de la saga prèvia al que finalment acabaria sent el Gran esdeveniment DC del 2009: Blackest Night.

L’espectre de colors descobert al complet

Rage of the Red Lanterns i Agent Orange són dues sagues més que exploren el lore de les llanternes i llums ideat pel Geoff Johns, a partir de tots els elements oblidats que va rescatar de dècades de mitologia de Green Lantern. Cada color té el seu corps, i cada corps representa una part diferent de l’espectre de les emocions. Fins ara coneixíem el verd (força de voluntat), el groc (por) i el lila (amor). A aquestes dues sagues coneixerem el vermell (ràbia), el blau (esperança) i el taronja (avarícia). Sense cap mena de dubtes, grans incorporacions al taulell de joc.

Entre mig de tot, la Final Crisis ha sacsejat la realitat

La primera part s’ubica a l’especial que es troba amb la Final Crisis. L’encreuament que fa és breu, i es limita a una menció per part de Hal Jordan, sobre que a la Terra s’ha produït l’assassinat d’un déu (ja sabeu tots quin), més enllà d’això, no tornen a mencionar ni a mostrar res. El número contribueix més a la saga de Green Lantern, que no a l’esdeveniment. La saga sí que connecta amb l’anterior arc de la història: Origen. Vam fer un salt al passat per descobrir com es van conèixer el Hal i Sinestro, la seva primera aventura junts, i el primer enfrontament contra Atrocitus, qui amb el temps es convertiria en l’amo dels Red Lanterns.

Els Blue Lanterns: amics del Hal Jordan o un mal de cap?

Durant aquesta saga també coneixem al Saint Walker, primer dels Blue Lanterns, corps guiat per l’esperança. La rondalla que deixa aquesta història em sembla molt interessant: l’esperança per si sola no serveix de res, i cal que es combini amb altres forces, com la voluntat, perquè tingui algun efecte. Els Blue Lanterns només tenen poder si es troben a prop d’un Lantern d’un altre color, fet que sobrecarrega l’anell del segon, tornant-lo una amenaça. Amb el pas dels números, veiem al Hal lidiant amb aquesta situació mentre porta dos anells a la vegada. Amb tot això, els Red Lanterns capturen a Sinestro i presenciem l’ascens de desenes de persones mogudes per la ràbia. S’uneixen a les files de l’Atrocitus i declaren la guerra als guardians de l’univers per haver tapat tots els seus errors del passat. 

Larfleeze: l’exèrcit d’un sol home

Un dels colors més particulars és el taronja. Representa l’avarícia, i per tant només pot haver-hi un sol membre en tot aquest corps, ja que el poder no es comparteix. Larfleeze és d’aquells personatges que o t’encanta o odies (jo estic en el primer grup). És una bèstia maníaca, que només pensa en si mateix i que no està disposat a ajudar a ningú per cap motiu. És el recurs còmic de torn, però això no el fa ser menys poderós. El seu exèrcit es compon de totes les ànimes de les persones que ha assassinat per avarícia. Com tots a aquesta sèrie, té un passat amb els guardians de l’univers i ara ha jurat venjança.

Són dues sagues plenes d’acció, que et deixen preparat per tot el que està per venir. La guerra de la llum ha començat i serà llarga, la Blackest Night ja és aquí i afectarà a tothom. Es crearan aliances inesperades, sorgiran nous i vells enemics, i tothom estarà en perill. Recomano moltíssim aquesta saga, que es manté en la mateixa forma que la resta que l’han precedit. És un volum imprescindible que forma part de la millor sèrie de DC Comics de l’època. Molta acció, molt lore, un dibuix excel·lent… tot el que pots esperar d’un còmic de Geoff Johns.