Al futur també miraran la tele
- Edició original: Longshots #1-3 (Marvel Comics, 2025-2026)
- Edició estatal: Longhsots (Panini Comics, 2026)
- Guió: Gerry Duggan i Jonathan Hickman
- Dibuix: Alan Robinson
- Color: Yen Nitro
- Format: Comic-book amb llom, color. 72 pàgines, 8,95€
En ocasions anteriors, us he explicat que el Longshot i tot el seu univers narratiu són una de les meves parts preferides dels mutants i de Marvel en general. M’encanta el concepte d’una societat distòpica en què tot és per i per als mitjans de comunicació, i on els governants són aquells que dominen les audiències. Enteneu-me, m’agrada la idea com a història de ficció, però en cap cas m’agradaria que passés a la vida real.
La minisèrie original de l’any 1985 és un dels grans greals de la Marvel d’aquells temps, un molt bon còmic que sovint passa desapercebut entre els fans més casuals. El personatge del Longshot i els seus companys d’aventures no han tingut gaires oportunitats de protagonitzar sèries, sagues o números concrets i, de fet, si els veiem en posicions centrals, normalment és en episodis especials, com és el cas d’avui.
X anys en el futur, el Revelation governa les noves terres mutants situades a l’antiga Amèrica del Nord. Mentrestant, el Mojo continua la seva croada per governar amb mà forta tot el Mojoverse. En el moment en què les televisions han desaparegut de la Terra, una nova proposta audiovisual serà la salvació per a l’empresa de l’invertebrat més ambiciós del multivers.
Un nou programa
El protagonista d’aquesta història és el Mojo, que vol provar sort amb un nou format televisiu en forma de concurs, on diferents estrelles del panorama superheroic hauran de superar una sèrie de proves per fer-se amb un gran premi. Tot plegat, en un reality show en directe que s’emet a les xarxes a través de les freqüències del multivers.
Amb l’ajuda dels bebès X-Men, el primer que fa és intentar recuperar la seva gran estrella: el Longshot. Per desgràcia, el mutant amb més sort de l’univers es troba de vacances i, en un acte d’arrogància, ja no accepta feines que no considera a la seva alçada. Davant la manca d’una estrella, convoca un selecte grup de campions: el Rino, el Kraven, el Bishop, el Wonder Man i la Hellcat. Tots ells són personatges vinguts a menys que es deixaran la pell no només per aconseguir el premi, sinó també la fama i la glòria.
L’aventura, dividida en tres números, ens condueix per la preproducció i l’estrena del programa, mostrant les diferents proves, els índexs d’audiència i les arriscades estratègies del Mojo per mantenir dempeus la seva esclavista empresa de l’entreteniment.
Divertiment pur
Si vols assabentar-te de la història principal de l’Age of Revelation, aquest còmic és molt prescindible. Però si el que vols és riure sense parar i deixar-te portar per la màgia dels personatges de Longshot, aquest és el teu lloc.
Són tres números que es llegeixen en un moment i resulten sorprenentment divertits. Tenint en compte que no pots esperar gaire d’una sèrie tan honesta com aquesta, qualsevol sorpresa és més que benvinguda. M’ha semblat especialment interessant adonar-me que personatges com el Wonder Man o la Hellcat, que no em podrien importar menys d’entrada, han acabat resultant-me molt propers i familiars, despertant en mi la necessitat de saber més sobre ells i sobre la relació que han mantingut al llarg dels anys.
És un còmic molt millor del que esperava i, sense cap mena de dubte, una lectura recomanadíssima. Trobo que es pot llegir més enllà de l’esdeveniment en què s’emmarca i que, fins i tot deixant de banda aquest factor, es continua gaudint de la mateixa manera. És un punt molt a favor, sobretot si tenim en compte l’actual mania de voler connectar-ho tot per obligar-nos, als lectors, a comprar còmics que ni ens van ni ens venen.
Autors de categoria
El guió va a càrrec de Gerry Duggan i Jonathan Hickman, dos grans experts en l’univers mutant que, de fet, mai no havien arribat a treballar amb el Longshot, el Mojo o altres personatges d’aquesta branca de l’univers Marvel. La seva empremta es nota per tot arreu. És un còmic ple de lore, però que t’explica les coses amb cura. Et llença a l’acció des del primer moment, però també es dona temps per respirar. I, per si això fos poc, aconsegueix complir la dificilíssima tasca de fer riure. Què més li pots demanar?
Per últim, però no menys important, el dibuix d’Alan Robinson aposta per un estil molt cartoon i desenfadat que li escau a la perfecció, tot plegat reforçat pels vius colors de Yen Nitro. En conclusió, Longshots és una aposta segura, tant si estàs llegint l’Age of Revelation com si no. Un còmic del qual segurament no n’esperes gaire, però que acabaràs agraint moltíssim haver llegit. Lectura recomanada.
