No és una continuació de Crisis
- Edició original: Legends #1-6 (DC Comics, 1986-87)
- Edició estatal: Leyendas (ECC, 2016)
- Guió: John Ostrander i Len Wein
- Dibuix: John Byrne i Karl Kerschl
- Color: Tom Ziuko
- Format: Cartoné, color. 160 pàgines, 16,95€
Trobar un bon punt de partida per començar a llegir un personatge o una etapa sol ser una tasca més complicada del que podria semblar. Sempre que algú vol endinsar-se en una etapa concreta o en l’esdeveniment de moda, acaba descobrint que, per arribar-hi, abans ha de passar per un munt d’històries que tothom considera imprescindibles per comprendre la trama general. Quan consultes guies de lectura, resulta fins i tot còmic veure com alguns aficionats et remunten a números publicats fa més de trenta anys, insistint que és allà on va començar tot.
Per sort, avui venim a parlar de l’esdeveniment que, pràcticament, va donar inici a tot plegat, però de veritat. Es tracta del punt de partida de la coneguda DC post-Crisis. Després de Crisis on Infinite Earths, calia una història que presentés la nova identitat de l’editorial i els personatges que protagonitzarien les seves col·leccions durant els anys següents. El que, a primera vista, podria semblar un simple còmic promocional o un catàleg de sèries és, en realitat, una de les històries més honestes, senzilles i entretingudes de DC Comics.
Amb l’objectiu d’introduir tant els lectors veterans com els nous al nou univers sorgit del cataclisme més gran de la història de l’editorial, John Ostrander, Len Wein i John Byrne van orquestrar Legends, l’esdeveniment que comentem avui.
Necessitats
Crisis on Infinite Earths va ser un esdeveniment d’una magnitud extraordinària, complex tant de planificar com d’explicar. Les seves conseqüències es van fer evidents a totes les publicacions de l’editorial. Tot i que la història quedava ben tancada, encara persistien molts dubtes sobre la continuïtat dels personatges i l’statu quo dels herois en aquest nou univers. Per aquest motiu, calia un nou esdeveniment que servís per situar els lectors i mostrar com havia quedat la nova Terra sorgida del cataclisme. No havia de ser una continuació directa, ni tampoc calia que estigués estretament lligat a tot allò que s’havia explicat fins aleshores; simplement havia de definir una nova normalitat.
Legends neix d’aquesta necessitat i compleix la seva funció de manera excel·lent. És un esdeveniment directe, clar i molt ben definit en la seva voluntat de situar els herois en el lloc que els correspon dins del nou Univers DC, tancar aquelles trames que havien sobreviscut al reinici però que ja no acabaven de funcionar, i remarcar, una vegada més, la força icònica dels personatges de l’editorial.
Punts de partida
Al llarg dels sis números que componen l’esdeveniment, es posen les bases de les noves etapes de personatges i col·leccions com el Superman, el Flash, la Wonder Woman, el Dr. Fate, el Captain Marvel, la nova Lliga de la Justícia, que pocs mesos després passaria a anomenar-se Lliga de la Justícia Internacional, i el Suicide Squad. És un bon grapat de presentacions que compleixen perfectament la seva funció i que tenen prou rellevància com perquè sigui impossible menystenir aquesta història.
Tot i respondre a una necessitat eminentment editorial, el còmic aconsegueix explicar una història amb entitat pròpia que enriqueix l’Univers DC i, al mateix temps, deixa entreveure l’estil que adoptarien la majoria de les sèries d’aquella època, encara marcades per una narrativa que abraçava la senzillesa i una certa innocència.
Optimisme
Legends és un esdeveniment cent per cent fill de mitjans dels anys vuitanta, una obra que destil·la ingenuïtat per totes bandes, fruit d’una època en què tot semblava més senzill i en què no preocupava que la resolució final d’una història descansés en un gran deus ex machina.
El Darkseid és el gran antagonista del relat i fixa la seva atenció en la Terra amb un objectiu molt clar: destruir els seus herois. En lloc de recórrer a una gran invasió o a un torneig a mort, idea un pla molt més subtil. Vol derrotar-los destruint la seva credibilitat, fent que la població perdi la confiança en ells i que els mateixos herois acabin qüestionant el sentit de continuar protegint el planeta.
Aquesta premissa dona lloc a una història que convida a reflexionar sobre el paper dels superherois, el compromís que mantenen amb la societat que defensen i la importància que tenen com a font d’inspiració per a les persones que els admiren.
Bona execució
Legends és un esdeveniment molt fàcil de llegir que, tot i recórrer a molts dels tòpics i recursos narratius propis dels anys vuitanta, continua sent una lectura plenament gaudible avui dia. La idea original és de John Ostrander, que va concebre l’argument i va confiar l’escriptura del guió a Len Wein.
El dibuix és obra de John Byrne. En aquell moment, tot just acabava d’arribar a DC Comics després de la seva sortida de The Incredible Hulk a Marvel pocs mesos abans. Aquell canvi d’aires li va permetre afrontar nous reptes, primer il·lustrant aquest esdeveniment i, tot seguit, assumint la nova etapa del Superman, que acabaria convertint-se en una de les més aclamades de la història del personatge.
En conclusió, Legends és un esdeveniment que no hauries de deixar escapar. Encara es pot trobar en alguna de les nombroses edicions que va publicar ECC, i espero que Panini el reediti ben aviat en un format accessible per a tothom. Com a curiositat, jo el conservo en les sis grapes que Zinco va publicar per primera vegada als anys vuitanta. Sigui en el format que sigui, és una lectura molt recomanable.
