Entre el final de la primera generació i l’inici de la segona, moltes històries van quedar-se sense ser explicades.
- Edició original: X-Men: The Hidden Years #1-22 (Marvel Comics, 1999-2001)
- Edició estatal: La Patrulla-X: Los años perdidos Marvel Limited Edition Vol.1-2 (Panini Comics, 2025)
- Guió: John Byrne
- Dibuix: John Byrne
- Color: Gregory Wright
- Format: Rústica, color, 256 pàgines, 22,00€ (dos volums)
Si desitges començar a llegir als X-Men i preguntes per punts d’entrada, molts aficionats al grup et diran que l’inici del tot es produeix al Giant Size #1 del Chris Claremont. L’inici de la segona gènesi és un punt d’entrada magnífic que presenta a la gran majoria dels personatges que s’han tornat en els caps de cartell de les històries mutants. El que molts amaguen és que l’origen de l’equip és remunta el 1963 amb X-Men #1 de l’Stan Lee i el Jack Kirby. Els mutants van ser dels primers grups de la Marvel clàssica, però per desgràcia, les seves històries mai van ser les més populars. Per aquesta raó, la col·lecció original va tallar-se al número 66, deixant un final obert que mai es respondria del tot. El retorn dels mutants va produir-se anys més tard, obrint noves línies argumentals i deixant les velles aparcades com si fossin llegendes del passat.
Avui venim a parlar de la proposta que va fer el gran John Byrne per omplir els anys perduts dels X-Men. Què va passar després de l’enfrontament contra el Hulk a X-Men #66? De quina manera van seguir les vides dels personatges? Tot això es va intentar respondre a la sèrie titulada: X-Men: The Hidden Years.
Tot comença on la història original ho va deixar
Tot i que la numeració de la sèrie va del número 1 al 22, a mi m’agrada pensar realment comença al número 67, el número que s’hauria publicat si la sèrie no hagués estat cancel·lada. A més, m’agrada interpretar-ho així perquè la història comença just on els X-Men originals ho van deixar, fet que la converteix en una continuació directa. Sobre el còmic, us he de reconèixer que no és res més que una curiositat. És una excusa per poder explicar històries del passat sense haver de fer viatges en el temps, transferències de consciències o parides similars. És una escletxa oberta que va fer-se servir per poder capitalitzar una etapa del passat al present.
La col·lecció ens passeja per la majoria dels escenaris i trames de la saga original: la relació entre els joves mutants, la lluita contra la germandat, viatges a la terra salvatge, les complicades relacions dels mutants amb el seu entorn i familiars. És una successió d’arcs que rememoren històries clàssiques amb trames noves. Aquestes sagues es reparteixen en conjunts de cinc números, cosa que permet desenvolupaments extensos i llargues escenes per a cada situació que es relata. Aquesta situació seria un encert total, si no fos pels grans problemes que té: el ritme i la durada.
Una molt bona proposta que es va quedar a mig camí
Com anava dient, el ritme és molt lent, fet que en moltes ocasions pot arribar a avorrir. Aquest inconvenient se suma a què la col·lecció havia de ser més llarga, però va ser cancel·lada al número 22, fet que no va permetre descobrir trames que s’havien anunciat i que les que van publicar-se van ser molt poques. La imatge general que un es troba és la de cinc sagues de qualitat irregular que no deixen de prometre més, però que es veuen abruptament tallades, tot just quan la cosa comença a rotllar. En conjunt, una pena.
Sobre l’autoria, ens trobem davant d’un John Byrne, que si bé sempre té una certa qualitat, aquí se li veuen moltes de les costures pròpies dels anys noranta. Sobre el dibuix no em puc queixar. Té un estil molt clàssic i adequat per l’ocasió, però amb un toc modern dels anys 2000.
En conclusió, els anys perduts es podrien haver quedat perduts i no hauria passat per res. Tot i això, s’aplaudeix la intenció de voler reivindicar una etapa de la qual es parla poc, però que resulta imprescindible per despertar el germen dels X-Men a l’univers Marvel. El còmic està disponible en dos volums de la línia Biblioteca Marvel Limited Edition.
