Quin és el sentit de la mort?
- Edició original: Immortal Hulk #6-10(Marvel Comics, 2018-2019)
- Edició estatal: Marvel Premiere: El Inmortal Hulk Vol.2 (Panini Comics, 2020)
- Guió: Al Ewing
- Dibuix: Joe Bennet i Martin Simmonds
- Color: Paul Mounts i Martin Simmonds
- Format: Rústica, color. 120 pàgines, 12,00€
Una de les meves sagues literàries preferides és La guia de l’autoestopista galàctic, de Douglas Adams. A banda de ser una «trilogia de cinc parts» esbojarrada i irreverent, és una història que amaga una reflexió de fons molt potent: el sentit de la vida. No és casualitat que un dels llibres porti per títol La vida, l’univers i tot. En aquestes novel·les es construeix un superordinador que passa milers de milions d’anys cercant la resposta definitiva al sentit de la vida. Però, si us soc sincer, jo tinc ben clar quina és: viure-la.
La vida simplement existeix per ser viscuda i gaudida de la manera més satisfactòria possible. Hi ha qui busca la tranquil·litat, qui prefereix l’aventura i qui simplement es deixa portar, però, al capdavall, gairebé tothom viu pel simple fet de viure. Aquesta és una idea que també acaba compartint la dupla formada pel Hulk i el Bruce Banner, tot i que en el seu cas la pregunta és justament la contrària: quin és el sentit de la mort?
Si ens trobem en una etapa que planteja la impossibilitat que el Hulk mori de manera definitiva, quina gràcia té la mort? Quin sentit té evitar els perills, acceptar els sacrificis inevitables o prendre les decisions sense retorn? Què significa viure i morir quan saps que sempre hi haurà un demà? És aquest demà una benedicció o una maledicció? Aquestes són algunes de les preguntes que planteja una de les millors etapes de l’Incredible Hulk. Avui parlem del segon volum de la sèrie en format Premiere, que recopila els números del sis al deu. Som-hi!
Raonament bestial
La idea de convertir el Hulk en un personatge immortal resulta, com a mínim, fascinant. Tenint en compte que sempre havia estat un gegant pràcticament invencible, capaç de destruir tot allò que se li posava al davant, fer-lo incapaç de morir o de ser assassinat l’eleva fins a un nivell molt per sobre de la resta de personatges.
Sempre havia estat una força de la natura capaç de rivalitzar amb qualsevol adversari i de resistir tota mena d’atacs, fet que el convertia en una peça fonamental de qualsevol equip del qual formés part, com els Avengers, que tenen un paper destacat en aquest volum. Però aquesta mateixa fortalesa també tenia una cara fosca: quan perdia el control, era capaç d’arrasar tot allò que trobava pel camí, sense distingir entre amics i enemics. El Hulk clàssic era impulsiu, rabiós i incapaç de raonar. Ara, però, tot ha canviat.
El Hulk d’Al Ewing és molt més evolucionat, coherent i calculador. En tot moment és conscient del que fa i actua en conseqüència, un fet que el converteix en una amenaça encara més aterridora. Resulta fascinant comprovar que, en alguns moments, The Immortal Hulk és gairebé un còmic de terror, precisament perquè el personatge més brutal és també el més conscient de tot el que està passant.
Rebuig
Una de les parts més tristes de la història del Hulk és la manera com els seus companys i suposats amics l’han tractat al llarg dels anys. És cert que és perillós i que sovint s’ha deixat portar per la ira i la ràbia, però no és cap malvat: és un heroi. Des de la seva primera aparició, ha salvat el món en incomptables ocasions, tant en solitari com lluitant al costat d’altres herois.
Malgrat tot el que ha fet i sabent que el seu únic desig és viure en pau, mai no l’han deixat tranquil. De fet, en més d’una ocasió han intentat desfer-se’n. El cas més conegut és el de Planet Hulk, quan els Illuminati el van enganyar i el van enviar a l’espai per allunyar-lo de la Terra. La decisió va resultar desastrosa: el Hulk va tornar consumit per la ràbia i va desencadenar el conflicte que coneixem com a World War Hulk. És, probablement, l’exemple més extrem, però al llarg de la seva història ha viscut situacions semblants en moltes altres ocasions.
En aquest volum assistim a un nou enfrontament entre el Hulk i els Avengers de l’època, formats per una alineació força reconeixible, amb personatges com l’Steve Rogers, el Tony Stark o la Carol Danvers. Tot i reconèixer el Hulk com un vell aliat, no tenen cap escrúpol a l’hora d’enfrontar-s’hi. Fins i tot arriben a plantejar-se l’ús d’una bomba per matar-lo, tot i saber que hi podria haver altres maneres d’aturar-lo i que el Bruce Banner continua atrapat a l’interior del gegant maragda.
Aquest tipus d’actituds envers el personatge sempre m’han semblat profundament injustes, tot i que també entenc que formen part d’un dels grans eixos del seu desenvolupament. El Hulk és una criatura amb una capacitat immensa, i àmpliament demostrada, per destruir-ho tot, però que, una vegada i una altra, acaba escollint fer el bé.
Continuo descobrint i admirant aquesta magnífica etapa escrita per Al Ewing i, com tants altres lectors, no puc fer altra cosa que recomanar-ne moltíssim la lectura.
