La primera aparició de Supergirl
- Edició original: Action Comics #252 (DC Comics,1959)
- Guió: Otto Binder
- Dibuix: Al Plastino
- Color: Al Plastino
- Format: Grapa, color. 8 pàgines
Ens acostem a la fi de l’estiu de Supergirl. Amb l’estrena de la seva pel·lícula en solitari a les pantalles, la continuïtat de l’etapa actual a les llibreries i la reedició d’un bon grapat d’històries clàssiques i modernes protagonitzades per la Kara, podem donar per acabat un període ideal i absolutament rodó en què s’ha presentat l’ocasió perfecta per enganxar-se al personatge i fer-se’n aficionat de ple dret.
Durant tota aquesta temporada dedicada a la Noia d’Acer, des del Quart Món hem volgut analitzar dos punts de partida ben diferents de la seva trajectòria. Per una banda, vam comentar el primer DC Finest dedicat a l’etapa de Peter David al capdavant de la sèrie; per l’altra, vam examinar l’inici del personatge original dins de la continuïtat de la DC post-Crisi, tal com es va veure a les pàgines de Batman / Superman. Es tracta de dues propostes radicalment diferents, cadascuna amb els seus incondicionals i els seus detractors.
Avui, per tancar com cal aquesta etapa i deixar descansar el personatge durant una bona temporada, ens remuntem directament als seus orígens per repassar la seva primera aparició a la història del còmic. Per fer-ho, hem de fer un viatge en el temps fins a l’any 1959 i endinsar-nos en les pàgines d’Action Comics, concretament a l’històric número 252.
Altres temps
Primer de tot, cal entendre molt bé el context d’aquest còmic. Tot es resumeix en el fet que, senzillament, eren uns altres temps. Parlem d’una època marcada per convencions narratives, ritmes i estils molt diferents dels actuals, però per sobre de tot, per una visió del propi mitjà del còmic que no té res a veure amb la que tenim avui dia.
Des del Quart Món sempre perseguim la legitimació cultural del còmic: el nostre objectiu és reivindicar-lo com una font de cultura respectada al mateix nivell que altres arts consolidades com el cinema, la música o la literatura tradicional. No obstant això, en aquells anys cinquanta, els còmics es consideraven poc més que senzilles historietes de consum ràpid per a nens i joves. En molts aspectes, aquesta consideració es fa notar de ple en aquesta història, que és un fidel reflex de l’època en què va néixer.
Així doncs, la narració no perd el temps buscant justificacions complexes ni plantejant estructures realistes, ni tan sols tenint en compte que ens trobem dins d’un univers de fantasia i superherois. Si l’objectiu principal del còmic és presentar-te la Supergirl, ho fa d’una manera directa i sense miraments, sense preocupar-se gaire per la versemblança dels detalls. Fer-la néixer i portar-la a la vida va ser tan fàcil com repassar de nou l’origen de Superman, afegir-hi una petita variació argumental i presentar-la de cop als lectors: així de senzill i, alhora, així d’eficaç. I és evident que ho van fer increïblement bé, ja que, totes aquestes dècades després, seguim tenint la Supergirl , i a molts altres personatges d’aquella era, com a grans icones i referents indiscutibles del món del còmic contemporani.
Origen
La història de la Kara Zor-El s’escrutava així: els seus pares van ser supervivents de la destrucció de Krypton gràcies a haver quedat atrapats en un fragment de la superfície del planeta que va quedar flotant per l’espai, convenientment equipat amb un generador d’oxigen i subministrament d’aliments. Aquests primers anys de pau van ser el marc en què va néixer la futura Noia d’Acer.
Amb el pas del temps, però, de l’escorça d’aquell asteroide va emergir una càrrega letal de kryptonita que va començar a delmar la població, obligant els pares de la Kara a enviar-la ben lluny per tal de salvar-li la vida. Van buscar planetes habitables per a la jove fins que van posar la mirada a la Terra, on van descobrir que hi vivia un altre kryptonià venerat com l’heroi més gran de tots els temps. Si la jove Kara hi viatjava, podria aprendre a ser com ell i convertir-se en una heroïna al servei del bé i la justícia.
En aterrar-hi, no només es topa directament amb el seu compatriota, sinó que tots dos descobreixen que són parents: cosins, ni més ni menys. És just en aquest moment on s’inicia formalment la trajectòria de la Supergirl, la cosina de Superman i un dels personatges més emblemàtics de tot l’univers de DC Comics.
Llegat
I la resta és història: des d’aquell precís moment, el personatge va convertir-se en un autèntic símbol de l’editorial, gaudint de les seves pròpies aventures a Action Comics i, posteriorment, aconseguint les seves pròpies capçaleres. Un personatge clarament destinat a la grandesa i a una trajectòria ininterrompuda, oi?
Doncs per a sorpresa de tothom, la Supergirl original va morir a les històriques Crisis on Infinite Earths i, si bé molts herois caiguts en aquell esdeveniment van aconseguir retornar a la vida al cap de poc temps, ella no ho va fer. No va ser fins a l’any 2004, en el context d’una DC post-canvi de mil·leni, quan el personatge va tornar definitivament en una nova forma. Mentrestant, la identitat de Supergirl va ser sostinguda per un seguit de personatges que, sense ser la Kara, van fer honor al seu llegat convertint-se en dignes heroïnes i guerreres.
Avui dia, el personatge gaudeix d’una salut excel·lent. Tot i que la seva recent adaptació cinematogràfica no ha tingut el millor dels èxits, això no afecta gens la seva reputació ni el seu pes editorial. Té la seva pròpia sèrie, participa de forma activa en els grans esdeveniments de la casa, sovint amb papers d’un pes cabdal, i és, sense cap mena de dubte, un dels personatges més magnètics i potents de tot DC Comics.
