Secrets i misteris a All In Supergirl

Un viatge a les profunditats de l’univers

• Edició original: Supergirl Special #1 i material de Action Comics #1070-1081 (DC Comics, 2024-2025)
• Edició estatal: DC Premiere All In Supergirl: El Confín del Universo (Panini Comics, 2026)
• Guió: Mariko Tamaki
• Dibuix: Skylar Patridge
• Color: Marissa Louise
• Format: Rústica, color. 168 pàgines, 16,50€

No tremolo quan dic que la Supergirl, en qualsevol de les seves facetes, és un dels personatges més interessants de l’univers DC. Per la seva herència familiar, les seves històries beuen de les de Superman i la seva mitologia, però, per altra banda, i sobretot des de la Woman of Tomorrow de Tom King, ha aconseguit fer-se un nom a si mateixa en un context totalment diferent.

Les històries de Supergirl, entre altres molts temes, tracten l’autoconeixement i el fet de trobar el teu lloc al món. No és fàcil ser la cosina gran/petita de l’heroi més gran de tots els temps i és inevitable sentir-se acomplexada per rebre tantes comparacions. Avui parlem d’una d’aquestes històries introspectives de Supergirl, que ja va ser editada l’any passat, però que, en el context de l’estiu de Supergirl, retorna en format Premiere.

Una missió de misteri

El plantejament de la història ja és enrevessat per si sol: el Kal-El ha encomanat a la Kara la missió de transportar una presonera intergalàctica a les profunditats del cosmos. No se li dona informació sobre la identitat d’aquesta, ni el crim comès. Per altra banda, la missió és secreta, fet que ningú més la pot saber ni recordar-la. En un inici i per l’estil narratiu del còmic, el plantejament pot ser una mica confús, però té aquell punt de misteri que atrapa i provoca voler saber més.

La Kara arriba a l’estació del tribunal suprem de Thanagar, on la presonera és retinguda a l’espera de la seva arribada. Els misteris creixen, ja que el tribunal suprem és buit i el judici en qüestió és l’únic mai abans fet allà. Moltes preguntes envolten la missió. Per què tant secretisme? Per què és tan important que ningú ho sàpiga? El viatge comença i, després d’una emboscada extraterrestre, caure presoneres en una subhasta intergalàctica i reprendre el trajecte, descobrim una mica més de la identitat de la presonera.

És la responsable de la destrucció de desenes de mons i de la mort de cinquanta-set planetes. És una meitat de les dues que componen una força elemental de la destrucció. Personifica la por, la qual alimenta la força de destrucció del seu germà bessó, així com aquesta destrucció alimenta la por que ella infon en els mons que destrueixen. S’ha cansat d’aquesta vida, s’empenedeix dels seus pecats i desitja la mort. La Supergirl, en descobrir que la seva víctima és tan culpable com víctima del cas, canvia de perspectiva envers la missió.

No podem fugir del que som, però si controlar-ho

La història es resol amb la confrontació definitiva amb el germà de la presonera. Des de l’inici de la seva croada, ell ha estat el controlador i espasa de la parella. La germana diu prou i, per primer cop, el fa front amb l’objectiu de dirigir el seu propi destí. Si bé no podem escapar del que som i els nostres pecats del passat no poden canviar-se, sí que podem controlar les nostres accions del present, així com el destí del futur.

Mai és tard per canviar, ni tampoc ho és per fer front a allò que ens ha anul·lat durant molt de temps. El camí de la vida no està definit i, de la mateixa manera que un riu, té corbes, trams ràpids i altres de lents, serpenteja pel transcurs del temps.

Finalment, la germana pren el control de la unió i accepta la seva nova missió de convertir-se en la nova jutgessa del tribunal suprem de Thanagar. La Supergirl completa la seva missió d’escoltar la presonera i torna a casa amb la seva família, havent après més lliçons de les que es pensa. Podent haver matat, ha decidit salvar; podent haver castigat, ha decidit reformar. Ja fa temps que no vol ser una heroïna convencional com el seu cosí, però la voluntat de fer el bé la porta a la sang. Per aquesta raó, trobo que Supergirl és un personatge molt important i especial: voluntat irrefrenable, però desig de ser diferent i fer-se una història pròpia.

Per què s’ha tornat a editar aquesta història?

Ha passat desapercebut, però aquesta és la segona vegada que aquesta història s’edita en l’era de Panini. En només un any, l’hem tinguda en dos formats, però amb una lectura i continguts molt diferents. Cal entendre que les pàgines d’aquesta història formen part dels complements de la sèrie Action Comics, concretament dels inicis d’All In. Entre els números 1070 i 1081 de la col·lecció, les últimes cinc pàgines van ser dedicades a aquest còmic, que ara arriba per primer cop en un format integral.

Que fos concebut com un complement denota el seu estil narratiu. Cada molt poques pàgines ens trobem amb un pla de situació. La narrativa sembla anar molt accelerada, com si tinguessin poc espai per explicar-ho tot, que de fet aquesta va ser la realitat, si tenim en compte que a cada número havien de ser capaços d’avançar considerablement amb el transcurs de la trama. El primer cop que la vaig llegir va ser mes a mes a l’Action Comics en qüestió. No la vaig acabar d’entendre del tot. Trobo que aquest nou Premiere li fa molta justícia, ja que, un cop l’he llegida tota d’un cop, em queda un còmic bastant interessant i diferent. Té bon dibuix, bon color i bona història. Una aposta clara, ben senzilla, i més en el context de l’estiu de Supergirl. Còmic recomanat a tothom.