The Mighty Avengers vol.1

La Iniciativa Ultron

• Edició original: The Mighty Avengers #1-6 (Marvel Comics, 2022)
• Edició estatal: Los Poderosos Vengadores: La Inciativa Ultrón (Panini Comics, 2026)
• Guió: Brian Michael Bendis
• Dibuix: Frank Cho
• Color: Jason Keith
• Format: Cartoné, color. 184 pàgines, 18,00€

Vaig néixer l’any 2004 i, per tant, soc un producte directe dels anys 2000. Soc fill de la internet global , del naixement de les xarxes socials, de les múltiples crisis mundials i, com no podria ser d’altra manera, de la incertesa davant d’un món canviant, tensionat i immers en una intranquil·la calma que mai no va significar pau real. Aquesta incertesa generalitzada, derivada en gran part dels tràgics esdeveniments de l’11 de setembre de 2001 amb l’atemptat a les Torres Bessones de Nova York, va impregnar tots els mitjans, camps i racons de la societat. Les pel·lícules van fosquejar el seu to, la literatura va virar cap a reflexions més amargues i, com a mitjà cultural plenament legítim, aquesta mateixa incertesa va acabar trucant a la porta dels còmics.

A Marvel Comics, aquesta era d’incertesa va prendre la forma d’una aclamada etapa editorial que va marcar els anys 2000. Arquitecturada i dirigida pel gran Brian Michael Bendis, aquesta fase va arrencar amb el devastador esdeveniment Avengers: Disassembled, on la Casa de les Idees va canviar per sempre fent un salt cap a un nou mil·lenni molt més cru, dur i distanciat dels mons de fantasia que l’havien definit fins aleshores. House of M i Civil War van ser els dos grans macroesdeveniments que van consolidar aquest període, esquerdant la comunitat superheroica i deixant-la en el seu punt moral més baix. Tanmateix, d’aquelles runes van néixer una sèrie de capçaleres encarregades de retratar les diferents faccions de justiciers, herois i antiherois sorgides arrel de la guerra civil.

Avui ens endinsem en els primers números de la col·lecció dels vencedors: aquells que van donar suport a l’Acta de Registre Superheroic, van guanyar la guerra i van assumir la responsabilitat de protegir el món a la manera de Tony Stark. Es tracta d’una sèrie interessantíssima que explora a fons la psique d’uns personatges que han optat pel camí de l’ordre, però que per aconseguir-ho han hagut de vendre la seva ànima al diable. Avui comentem el primer volum de The Mighty Avengers.

Ferides de guerra

Conscient de tota aquesta nova realitat, amb l’arribada de la segona sèrie oficial de la franquícia, Brian Michael Bendis sabia perfectament que es jugava molt més que un simple èxit de vendes. La cohesió narrativa de l’univers que ell mateix havia començat a confeccionar depenia en gran part de la seva habilitat per mantenir totes les peces en el seu lloc, mentre continuava dissenyant els següents moviments en el tauler de joc.

De la mateixa manera que passava a New Avengers, a primera vista s’aprecia de seguida que aquest no és el còmic tradicional de grup. No hi trobem totes les grandíssimes estrelles de sempre, no conviuen sota el sostre de la mítica mansió ni es dediquen a viatjar pel món per reduir al dolent de la setmana… No són els Avengers de tota la vida: són els fills de les cendres d’un món antic que s’ha hagut d’adaptar a la força a les necessitats de la nova era.

En aquesta meitat del mapa que compon el nou panorama de la franquícia, la trama posa la mirada en el nou exèrcit que Tony Stark està articulant a través de la iniciativa governamental. Tot i que l’estructura superheroica nord-americana ha virat cap a un model clarament militaritzat, la societat continua necessitant referents, icones i motius per creure en la figura dels herois. És en aquest context on l’Iron Man decideix refundar el grup, seleccionant acuradament els nous campions per a un equip dissenyat totalment a mida.

Amb la Ms. Marvel d’aquells anys exercint de líder de camp, la formació es completa amb la Wasp, el Wonder Man, el Sentry, la Black Widow i l’Ares. Es tracta d’un grup pensat mil·limetríadament per replicar les capacitats tàctiques i la força bruta de les alineacions més clàssiques. En definitiva, una autèntica màquina de guerra carregada d’egos, però que acaba resultant ser molt més efectiva del que ningú podria preveure.

“New Mask, same task”

Aquest primer volum, que recopila els números de l’1 al 6 de la col·lecció, presenta la primera gran amenaça a la qual la nova alineació ha de fer front. Es tracta, ni més ni menys, del retorn d’un dels enemics més clàssics i icònics de la franquícia: Ultron. És precisament aquí on comença la polèmica, ja que, en lloc de reaparèixer en una de les variants de la seva forma metallicoclàssica, el guió el presenta adoptant l’avatar i la fisonomia de la Janet van Dyne, la Wasp, qui va ser el gran interès amorós del creador original de la intel·ligència artificial, Hank Pym. Per cert, durant una part important dels números, aquesta versió se’ns mostra totalment nua.

Més enllà de l’estranya aparença triada i de respondre a la clara tendència dels anys 2000 d’hipersexualitzar personatges femenins per esgarrapar vendes, cal reconèixer que és una versió del dolent profundament imponent i amenaçadora. Aquesta iteració és molt més poderosa, fins al punt de poder controlar el clima global i utilitzar-lo per alterar els fenòmens meteorològics del planeta, buscant així el seu propòsit definitiu: l’extermini absolut de la raça humana.

Enfront d’això, els Poderosos Venjadors s’uneixen en combat i, francament, aquesta nova alineació resulta ser d’allò més efectiva i interessant. Es tracta d’un grup format per personatges que, si bé individualment potser no tindrien la força per sostreure una sèrie regular pròpia durant anys, funcionant en equip aconsegueixen grans moments on cadascun destaca, salvant la situació de maneres realment originals.

Noves maneres de narrar

El còmic és àgil, dinàmic i presenta un dibuix molt polit que encaixa a la perfecció amb l’estètica pròpia de l’època en què s’ubica; no obstant això, arrossega un gran hàndicap: el tractament dels diàlegs i els núvols de pensament. En certs moments s’hi percep un intent de còpia fallida de la mítica Lliga de la Justícia de Keith Giffen i J.M. DeMatteis. La narració busca constantment un to humorístic, adult i, per moments, picaresc, però no ho acaba d’aconseguir ni tampoc té una necessitat real de prendre aquest camí.

El veritable problema rau en l’abús sistemàtic dels núvols de pensament interior. S’intercalen de forma intrusiva entre les converses per mostrar les idees més retorçades o macabres dels protagonistes, les quals, per rematar-ho, sovint no encaixen amb la personalitat ni l’esperit real dels herois. És una decisió narrativa molt estranya que, en més d’una ocasió, et desconnecta per complet del fil argumental.

Malgrat aquest important problema d’identitat, considero que és una col·lecció realment notable. No s’ha de veure com un simple complement de New Avengers, ja que pren la seva pròpia ruta, però sí que es percep perfectament entrellaçada amb la seva sèrie germana. Val molt la pena mantenir-la en l’ordre de lectura previst: una troballa inesperada i una recomanació molt sòlida.