El rei d’Atlantis com mai l’havies conegut
Salvat i ECC
- Edició original: Aquaman Vol.7 #0-6 (DC Comics, 2011)
- Edició estatal: Colección Heroes y Villanos Vol.16: Aquaman: La Fosa (Salvat – ECC, 2021)
- Guió: Geoff Johns
- Dibuix: Ivan Reis i Joe Prado
- Color: Rod Reis
- Format: Cartoné, color. 176 pàgines, 13,99€
En nombroses ocasions hem parlat de la importància de Crisis on Infinite Earths, el gran esdeveniment de l’univers DC dels anys vuitanta que va reiniciar bona part de les històries i va redefinir la cronologia general de l’editorial. És cert que va suposar un canvi transcendental, especialment si tenim en compte que, en aquella època, els lectors no estaven acostumats al concepte de les grans crisis editorials. Amb el pas dels anys, però, aquell esdeveniment acabaria sent superat, sobretot arran del Flashpoint i el llançament dels New 52 l’any 2011.
Per un error del Barry Allen, la línia temporal existent fins aleshores va quedar esborrada i totes les històries van tornar a començar des de zero. L’univers DC es rejovenia i aprofitava l’ocasió per presentar una nova fornada de 52 col·leccions regulars destinades a establir el nou statu quo. D’aquesta etapa ja en parlarem algun dia, perquè va donar molt de què parlar. Tot i que va deixar sèries de gran qualitat, el balanç general que se’n fa és que va acabar sent força decebedor.
Avui, però, venim a parlar de l’inici d’una d’aquelles col·leccions que va sorprendre els lectors i que, amb el temps, es va acabar guanyant el favor de tothom. Amics del Quart Món, viatgem a les profunditats de l’oceà per descobrir el mite d’Aquaman!
Rentat d’imatge
Siguem sincers: l’Aquaman mai no ha estat el superheroi preferit de gairebé ningú. En un univers on conviuen homes voladors vinguts de l’espai exterior, velocistes capaços de córrer més ràpid que el temps i un home corrent vestit de ratpenat que és capaç de salvar una ciutat sencera, parlar amb els peixos no sembla, d’entrada, una habilitat gaire atractiva.
Els New 52, concebuts com un nou punt d’entrada per als lectors i una aproximació a un to més fosc i modern, van representar una oportunitat perfecta per capgirar la percepció del personatge. En poques paraules: fer-lo més cool. Es va respectar la seva mitologia, però es va reinterpretar en clau d’un Joc de Trons tecnològic sota el mar; se’n va redissenyar l’aspecte per dotar-lo d’una personalitat més edgy i les trames van abraçar una acció molt més intensa, amb tocs de terror i monstres.
I si aquesta premissa es posa en mans d’un autor de l’envergadura del Geoff Johns, què podria sortir malament? Aquests primers números presenten un guió molt senzill en la forma, però tremendament efectiu a l’hora d’introduir el personatge i el seu univers. No soc cap expert en Aquaman, ni de bon tros, però aquesta lectura m’ha permès descobrir-ne molts aspectes que m’han apropat molt més a la seva figura. Sens dubte, és un punt de partida excel·lent.
La fossa: clàssic modern
Resulta impensable que una història de fa poc més de quinze anys protagonitzada per Aquaman hagi acabat esdevenint un clàssic. És una opinió personal, però crec que hi ha prou arguments per justificar-la i per fer-vos veure, amics del Quart Món, que aquesta afirmació té molt de sentit. Aquesta primera saga, titulada La Fossa, ens presenta una de les primeres aventures del personatge dins d’aquest nou univers.
L’Arthur Curry encara s’està guanyant la confiança de la societat, que desconfia d’ell i no acaba de creure’s el conte d’Atlantis, els peixos i tota la pesca (ho pilleu?). Les comparacions amb la resta dels seus companys metahumans són odioses, però inevitables. Fer-se un lloc en un món ple d’herois i déus no és fàcil, i encara menys quan no ets capaç de sentir-te a casa enlloc.
Això és precisament el que intenta explicar aquesta saga: qui és Arthur i quin paper ha de tenir dins de l’univers DC. No és casualitat que aquesta fos la trama escollida com a base per a la pel·lícula Aquaman (2018), una de les poques entregues del desaparegut DC Extended Universe que va rebre una acollida majoritàriament positiva. Potser la clau és precisament aquesta: no complicar les històries més del compte i ser honest amb els lectors. Si aquest còmic va funcionar aleshores i continua sent una obra de referència avui dia, és perquè mai no va pretendre ser més del que era. Com a curiositat, s’explica que Geoff Johns va acceptar escriure la Lliga de la Justícia amb una única condició: que també li deixessin encarregar-se d’Aquaman. Això sí que és devoció!
En conclusió, l’Aquaman dels New 52 és una sèrie que mereix una reedició com més aviat millor, potser en un format com la Biblioteca DC. Tothom hauria de llegir aquest còmic i gaudir-ne tant com ja ho hem fet molts de nosaltres.
