Passat oblidat, present pervertit, futur esperançador
- Edició original: The Dark Knight Returns 2 (DC Comics, 1986)
- Edició estatal: Batman: El Regreso del Caballero Oscuro #2 – Edición Facsímil (Panini Comics, 2026)
- Guió: Frank Miller
- Dibuix: Frank Miller
- Color: Lynn Varley
- Format: Rústica, color. 48 pàgines, 7,50€
No cal tornar a presentar la idea d’aquesta obra ni tot el que va comportar per a la indústria del còmic. En cas que en vulgueu saber més, teniu disponible una ressenya sobre el primer número, de quatre, d’aquesta minisèrie irrepetible. Avui repassarem el segon capítol i, al mateix temps, explorarem algunes de les idees i conceptes que Frank Miller aconsegueix plasmar d’una manera tan sublim que l’obra ha acabat passant a la història del còmic.
Avui comentem The Dark Knight Triumphant, que es podria traduir com El triomf del Cavaller Fosc. A què fa referència aquest títol? Després de contemplar la decadència del seu univers, veurem el retorn del Batman a la grandesa? De quina manera s’apaguen els estels del passat per deixar pas a les promeses del futur? Tot això i molt més és el que intentarem descobrir avui. Som-hi!
Els mitjans
Una de les parts que sempre m’ha sobtat més d’aquest còmic és la quantitat d’escenes que transcorren en informatius, tertúlies i tota mena de programes de televisió. Per als qui els coneixem, són continguts que, sota l’excusa de mantenir informada la ciutadania, exposen les crueltats més macabres de la societat a través d’imatges i relats carregats de violència.
Parlen de la inseguretat als carrers, de com les persones normals i corrents ja no poden passejar amb llibertat per la ciutat, gaudir d’una tarda en família o, simplement, anar a la feina. Expressen una sensació constant d’incertesa i transmeten la idea que una mala paraula, un gest desafortunat o un excés de confiança et poden acabar portant a la morgue en un tres i no res.
El més sorprenent és que sembla que aquesta inseguretat no els afecti. És com si disposessin d’un escut que els protegís de la violència i de la inestabilitat social. Això deriva, d’una banda, de la necessitat dels òrgans de govern de mostrar-se capaços i poderosos davant les càmeres, i, per altra banda, del desig de les organitzacions criminals i dels maníacs de la ciutat, que volen exhibir-se davant la ciutadania i utilitzen els mitjans de comunicació com a altaveu.
Aquesta situació porta a les televisions i les ràdios a ocupar una posició de privilegi absolut, una situació per la qual molta gent estaria disposada a pagar una fortuna. La idea és senzilla: la informació és poder, i qui és capaç de controlar-la, acaba governant el món.
Els herois: una maledicció
Un debat etern al voltant de la figura dels herois és si aquests existeixen com a resposta als dolents o si, per contra, són els dolents els que apareixen com a resposta a l’existència dels herois. Un heroi no és res sense una galeria de malvats, una idea tan popular que fins i tot s’ha utilitzat com a recurs meta en nombroses històries de còmic, especialment en aquells relats sobre personatges que busquen la fama i la glòria convertint-se en els salvadors del poble.
A DKR, ens trobem amb el retorn d’un dels grans herois de Gotham, el Batman, però també amb la imminent retirada del seu altre gran campió: el Jim Gordon. Els antagonistes de la història són la banda dels mutants, un seguici de joves assassins i delinqüents que han declarat la guerra a la ciutat i, especialment, al comissari de policia. Com que aquesta realitat és de coneixement públic, el debat que sorgeix als carrers és si, amb la jubilació del Gordon, la banda dels mutants posarà fi a les seves hostilitats.
Aquesta situació topa de ple amb una altra realitat: el Jim és un dels pocs policies de la ciutat que no són corruptes. Tenir al capdavant del cos una persona que es manté tan ferma i íntegra com el primer dia és el que preserva les formes de la institució i evita que la decència desaparegui del tot de Gotham. The Dark Knight Triumphant planteja aquest escenari amb molta habilitat, deixant el lector preguntant-se què passarà quan el Jim Gordon abandoni definitivament la policia.
A tot això, cal entendre la banda dels mutants com una societat sense normes, causa ni objectiu, una idea molt trencadora si la comparem amb la resta de malvats del panteó del Batman. Fins aleshores, tots ells havien estat personatges peculiars, cadascun embogit a la seva manera, però sempre regits per codis de conducta, honor i formes d’actuació pròpies. Això permetia l’existència d’una mena de guerra justa entre el Cavaller Fosc i els seus enemics. Els mutants, en canvi, trenquen completament amb aquesta lògica.
Robin
El Noi Meravella, o en aquest cas, la Noia Meravella, és un dels grans albirs d’esperança per a aquesta versió envellida del Cavaller Fosc. Aquí se’ns presenta una nova encarnació del personatge, més jove i optimista que mai, que arriba en un moment clau per al Bruce, qui ara més que mai necessita l’ajuda del mític Robin.
Pel que se’ns explica, sabem que en el passat, tant el Dick com el Jason, van portar el nom de Robin i van tenir destins força similars als de les seves versions de Terra-0. Sent tan imprudent com sempre, el Bruce accepta la nova aspirant de bon grat i l’infiltra a la banda dels mutants. Es tracta d’una Robin alternativa, que mai ha sortit de l’univers de DKR, però que en molt poc temps aconsegueix fer-se un lloc entre els millors membres de la batfamília.
The Dark Knight Triumphant ens deixa amb l’exploració d’aquests temes i amplia encara més les reflexions al voltant d’aquest mític còmic atemporal. Ens retrobem ben aviat per comentar la tercera part de la història.
