El fantasma solitari
- Edició original: X-Men United #3 (Marvel Comics, 2026)
- Edició estatal: Patrulla-X Unida #3 (Panini Comics, 2026)
- Guió: Eve L. Ewing
- Dibuix: Tiago Palma
- Color: Brian Reber
- Format: Comic-book, color. 24 pàgines, 3,30€
La sèrie coral mutant més recent arriba al seu tercer lliurament amb el desenllaç directe de la trama iniciada a la segona entrega. A l’escola metafísica de Graymatter Lane, continuen desplegant-se les aventures dels mutants reunits per impartir i rebre la formació que, en temps passats, hauria tingut lloc a les aules dels instituts Xavier o Jean Grey. Cada membre, des del seu punt d’origen i connectats de forma permanent per un enllaç mental, acudeix a un refugi insòlit que opera, alhora, com a centre acadèmic.
Després que el Capità Amèrica demanés ajuda als mutants per localitzar supervivents dels primers experiments del Programa del Supersoldat, un petit equip tàctic es va oferir a ajudar-lo. Laura Kinney, Melée i Oscil·lació van acompanyar l’Steve Rogers en la recerca del Maurice Canfield, una missió que va acabar en tragèdia quan van quedar dispersats per la línia temporal a causa d’una fallada crítica en el motor empàtic. És precisament en aquest punt d’alta tensió on s’inicia el tercer número que analitzem avui.
Desplaçats en el temps
El còmic s’obre amb una drecera narrativa realment suggerent: els protagonistes es troben exactament al mateix escenari, la casa on teòricament resideix en Maurice Canfield, però desplegats en línies temporals completament diferents. De forma aïllada, però simultània, cada mutant implicat en la missió s’ha de veure les cares amb en Maurice, un home profundament desconcertat per aquestes visites extemporànies i consumit per la rancúnia envers una vida truncada per les tragèdies que li va comportar el Projecte del Supersoldat.
Mentrestant, a les instal·lacions dels laboratoris metafísics de Graymatter Lane, en Beast intenta desesperadament esmenar l’avaria temporal mentre el Magneto i l’Emma Frost li passen comptabilitat: tres mutants i un Venjador perduts a través del temps. La seqüència té un regust que fa emergir la naturalesa més primària dels protagonistes. Per molt que avui dia el Senyor del Magnetisme i la Reina Blanca militin al costat dels herois, cal no oblidar que durant dècades van ser dos dels antagonistes més implacables de la X-Men. Les velles traces de la personalitat mai s’esborren del tot.
Error d’identitat
Amb el pas de les pàgines, els herois aconsegueixen coordinar-se i reunir-se exactament en el mateix punt temporal, només per topar-se amb un gir inesperat: la persona a qui havien trobat no era la que buscaven. Qui es pensaven que era en Maurice Canfield resulta ser en realitat un tal Vernon Weaver, un antic soldat que efectivament va conèixer Canfield i que també va ser sotmès a la fórmula del Supersoldat, però la seva trajectòria va agafar un camí ben diferent.
Tant a ell com a molts d’altres els van traslladar al campament Cathcart, un recinte d’ombres on s’executaven proves humanes d’altíssim risc, incloses les derivades del programa del Supersoldat. Allà s’experimentava impunement amb tropes desfavorides, majoritàriament soldats afroamericans. En un dels intents de fugida d’aquelles instal·lacions, el Weaver va aconseguir escapar i sobreviure als efectes secundaris mortals dels sèrums defectuosos; un miracle que s’explica per un detall crucial: en secret era un mutant, i la seva fisiologia genètica li va permetre neutralitzar l’atac invasiu en el seu organisme.
D’aquesta manera, la narració treu a la llum una més de les moltes històries fosques amagades rere els projectes d’experimentació humana de l’era de les grans guerres. Alhora, el guió aconsegueix donar veu i una nova raó de ser a un supervivent que ja ho havia donat absolutament tot per perdut.
Visibilització
A través d’aquestes pàgines, la guionista Eve L. Ewing aprofita el marc superheroic per reivindicar la memòria històrica dels soldats negres que van lluitar a la Primera Guerra Mundial, denunciar els crims de terrorisme racial del Ku Klux Klan i exposar les ombres de l’escenari polític de Filadèlfia. Mitjançant la figura de la Laura Kinney, el còmic estableix un paral·lelisme directe entre els diferents intents de replicar el sèrum del Supersoldat i el Projecte Arma X, un traçat argumental que connecta orgànicament la tragèdia d’en Vernon tant amb la causa mutant com amb el llegat de Steve Rogers. Més enllà del context històric, l’obra ens trasllada un missatge d’immediata actualitat sobre la necessitat imperiosa de preservació de la memòria de les víctimes per evitar que els mateixos horrors es repeteixin.
Es tracta d’una proposta argumental extraordinàriament ben resolta, que encaixa de ple amb els eixos temàtics inherents a la franquícia mutant, com ara la denúncia de la discriminació sistèmica i la protecció de les minories. La trama evoca de manera inevitable l’esperit de la ja extinta Exceptional X-Men; de fet, tot fa pensar que el concepte original va ser dissenyat inicialment per a aquella capçalera. Aquest tipus de narracions confirmen l’encert de la sèrie i mantenen ben viva la il·lusió per continuar seguint X-Men United, un títol que demostra una capacitat notable per articular petites històries humanes amb grans reflexions de fons a través de les aventures dels nostres mutants de referència.
