Bé està el que bé acaba
- Edició original: Ultimate Universe: Finale #1 (Marvel Comics, 2026)
- Edició estatal: Universo Ultimate: Final (Panini Comics, 2026)
- Guió: Jonathan Hickman, Bryan Hill, Chris Condon, Deniz Camp i Peach Momoko
- Dibuix: Marco Checchetto, Stefano Caselli, Alessandro Cappuccio, Juan Frigeri i Peach Momoko
- Color: Marcio Menyz, David Curiel, Bryan Valenza, Federico Blee i Peach Momoko
- Format: Comic-book, color. 64 pàgines, 7,60€
Ara sí, després de dos anys d’històries i gairebé un centenar de números publicats, el segon univers Ultimate arriba a la seva fi. Ha estat un viatge més llarg del que semblava, amb moments brillants, però també amb algunes caigudes importants. Hem rigut, ens hem sorprès, ens hem enfadat i, segurament, més d’un lector també ha deixat anar alguna llàgrima pel camí.
Tal com va prometre Marvel des del primer dia, l’univers Ultimate arriba al seu final després d’un recorregut planificat de principi a fi. La idea d’un projecte tancat de dos anys va formar part de la proposta des dels seus inicis, fins i tot quan l’èxit de les col·leccions feia pensar que l’editorial podria acabar allargant-ne la vida.
Però, realment s’ha tancat per sempre? O bé s’ha deixat alguna porta oberta per si algun dia cal tornar-hi? Tot això és el que repassarem avui mentre fem una ullada a l’especial que posa el punt final a les cinc col·leccions principals que han donat forma al que ja no és ni nou ni vigent: el segon univers Ultimate.
Especial Frankenstein
El còmic al qual fem referència és una combinació de cinc històries breus que relaten els esdeveniments posteriors a la victòria dels Ultimates contra el Maker, durant l’esdeveniment Ultimate Endgame. Cadascú ha tornat a la seva normalitat, descobrint un nou món en què ja no hi ha ningú movent els fils i en què cadascú és lliure d’escollir el seu propi destí.
El còmic, com a tal, no té gaire misteri, i només t’interessaran els segments d’aquelles sèries que hagis llegit. Són breus relats que estan bé i que no necessàriament busquen acomiadar-se del lector, però que, en certa manera, sí que intenten tancar els seus respectius arcs i, en alguns casos, obrir-los una mica per plantejar possibles continuacions en el futur. Perquè sí, i ara en parlarem, aquest univers Ultimate ni de bon tros ha acabat per sempre.
El que resulta més interessant són les vinyetes finals, que mostren el Victor Von Doom d’aquest univers. Ha estat fugitiu del Maker durant molt de temps i, ara que el dolent és mort, ha pogut baixar la guàrdia per un cop. El més curiós és que el veiem recollint una de les restes de l’ADN del Maker, deixant oberta la possibilitat que el personatge pugui tornar en el futur.
Ni molt menys és un final
La promesa original de Marvel era que, al cap de dos anys, l’univers Ultimate seria destruït i eliminat. I, fins fa poc més d’una setmana, un hauria pensat que, en el número final de l’esdeveniment, un gran cataclisme comportaria la destrucció definitiva d’aquesta realitat pervertida. Un esdeveniment similar va passar l’any 2015, quan l’univers Ultimate original va quedar destruït per sempre en xocar amb la Terra-616 durant la incursió final, prèvia a la creació del Battleworld.
Com és costum, a Marvel no saben mantenir una promesa del tot. Si bé l’univers Ultimate ha arribat al seu final, editorialment parlant, aquest no ha quedat destruït i, en lloc de parlar d’un final definitiu, trobo que ens trobem davant d’una aturada temporal, que probablement precedirà el retorn del segell editorial l’any vinent o, potser, durant el 2028.
A Marvel ja fa molt temps que deixen pistes i rumors sobre el retorn d’aquesta branca dels còmics, i crec que és qüestió de temps que la tornem a veure, tenint en compte les sinergies amb les pel·lícules i sèries de televisió, així com la importància del multivers i les realitats paral·leles en aquests formats.
Un últim adeu
He de reconèixer que m’hauria agradat molt veure la destrucció definitiva de l’univers. Des d’un inici, la idea de Marvel em va sorprendre, ja que obligava a contenir les històries en un període limitat de dos anys, fet que no permetia l’extensió innecessària de les trames i els arcs. Veure que la porta es queda oberta m’alegra perquè sé que podré seguir llegint els Ultimates, però, a la vegada, em deixa bastant enganyat.
Jo he estat molt fan del segon univers Ultimate. Recordo quan, a nivell estatal, va començar. Era la primavera del 2024, jo em trobava acabant el meu segon any de carrera i en breus marxaria d’Erasmus. El Quart Món no havia estat ni pensat, la meva col·lecció era bastant menor que l’actual i els meus coneixements sobre còmics tot just començaven a afilar-se. Aquestes històries m’han acompanyat durant el pas de l’adolescència a la vida adulta. M’han ensenyat a valorar la vida que tenim per sobre de la que idealitzem o creiem que podríem arribar a tenir, m’han mostrat grans personatges que mai oblidaré i m’han entretingut durant hores i hores de lectura.
A nivell individual, per a cada sèrie que he seguit, tinc unes quantes pegues i punts a comentar, però, a l’univers com a tal, no. Em tira l’opinió personal i la subjectivitat, però, al cap i a la fi, d’això tracten les ressenyes i crítiques personals. Univers Ultimate, espero que ens retrobem amb el temps, però també que passi una llarga temporada fins que tornis a les nostres vides. T’hem gaudit, t’hem criticat i ara et deixem descansar. Llarga vida als Ultimates. Gràcies per haver arreglat el món.
