El punt on vam adonar-nos que Marvel estava fora de control
- Edició original: One World Under Doom #1-9 (Marvel Comics, 2025-26)
- Edició estatal: Un Mundo Bajo Muerte #1-9 (Panini Comics, 2025-26)
- Guió: Ryan North
- Dibuix: R. B. Silva
- Color: David Curiel
- Format: Comic-book, color. 24-32 pàgines, 2,50-3,80€
No és un secret que a Marvel no es troben en el seu millor moment. Porten uns anys de decisions estranyes i publicacions de qualitat molt irregular. Per decisions del polèmic cap editorial actual, C. B. Cebulski, per les sinergies imposades amb les pel·lícules de l’univers cinematogràfic i per altres factors, els fans de Marvel no estem menjant gaire bé. Avui no vinc a parlar d’una excepció a aquests fets, sinó del còmic amb el qual considero que l’editorial ha tocat fons. Avui parlem de l’esdeveniment més recent de la casa de les idees: One World Under Doom.
Doctor Doom: l’estrella de l’univers Marvel
És innegable que el Doctor Doom és un dels personatges més populars de la història de Marvel. L’imponent dolent dels Fantastic Four, Avengers, Spider-Man i molts altres personatges, ha estat una figura imprescindible de l’editorial des de la seva primera aparició al Fantastic Four #5. Amb els anys, l’hem vist en el paper del dolent, heroi, antiheroi, conqueridor de mons i fins i tot de Déu omnipotent a les Secret Wars del Jonathan Hickman. La seva fita més recent ha estat la de convertir-se en el Supreme Sorcerer després dels fets de Blood Hunt. Amb tot aquest poder, no ha tingut una idea millor que arreglar els problemes del món. Així comença One World Under Doom: Latveria anuncia que ha salvat el món, però els herois Marvel no s’ho acaben de creure.
Un esdeveniment molt més simple del que pretén ser
Al principi tot va bé: crea una seguretat social funcional, fa que els trens arribin a l’hora, posa fi a les guerres del món… Arregla els problemes del món real de les persones normals i corrents, fent que l’opinió pública es posi a favor seu. Els temes tractats pretenen apel·lar al lector de mala manera, especialment al públic americà, ciutadans d’un país que socialment no deixa d’enfonsar-se dia rere dia. El Doom construeix escoles i hospitals i convida les nacions del món a unir-se a Latveria o patir les conseqüències.
En repetides ocasions, els herois intenten destapar la trama que creuen que hi ha al darrere de tot, perdent combat rere combat i havent de prendre decisions dràstiques, com sol·licitar els serveis d’alguns dels seus pitjors enemics. Després de nou números de llargs discursos, moments Bad Ass del Doctor Doom i escenes on els herois queden d’idiotes, aquests descobreixen el misteri ocult. A Latveria, el Doom té presoneres a centenars de persones, de les quals recol·lecta energia vital per augmentar els seus poders i així poder completar les seves proeses. Els herois exposen al nou líder mundial i tot acaba en un clàssic duel final entre el Doom i el Mr. Fantastic. El gir final consisteix en el fet que la Valeria Richards és ferida de mort en el fragor de la batalla i el Doom se sacrifica per fer-la tornar a la vida, provant al món que sí que ha salvat a algú sense demanar res a canvi.
Un pas enrere a la història del personatge
El còmic no té res més. Intenta fer una crítica als sistemes polítics de les democràcies actuals, però trobo que és una incomptable llista de clixés i tòpics que no porten enlloc i fan bastant vergonya. És un còmic que falla en tot i que no resulta ser tan espectacular com realment es creu que és. No trobo que englobi adequadament a l’univers Marvel, ni trobo que les accions del Doom estiguin justificades en cap moment.
És una història molt petita, i més tenint en compte que fa deu anys, el mateix personatge va ser capaç de reformular la realitat completament amb només el seu intel·lecte. Ara té el poder del Sorcerer Supreme i no és capaç ni de mantenir el govern mundial durant un any. És un còmic que m’ha deixat molt fred i decebut, especialment del Ryan North, qui fa anys que rep elogis amb les seves etapes de Fantastic Four. Tot i que ara el Doom ha desaparegut del pla terrenal, estic segur que en tindrem per estona. La seva pel·lícula arriba a finals d’any i tinc molta curiositat per veure que faran amb ell als còmics. Tot i això, és un còmic que no recomano.
