Maus (2a part)

Sort i casualitat: les eines més importats de la supervivència

Portada del llibre 'Maus' d'Art Spiegelman, amb il·lustracions d'animals antropomòrfics, ratolins en uniformes de presoners i personatges amb barrets purs, amb text destacat que indica el premi Pulitzer i l'edició del 40è aniversari.
Portada de l’edició del
40 aniversari
  • Edició original: Maus II: And Here My Troubles Began (1991)
  • Edició estatal: Maus: Y Aquí Empezaron Mis Problemas (Penguin Libros, 2021)
  • Guió: Art Spiegelman
  • Dibuix: Art Spiegelman
  • Color: Art Spiegelman
  • Format: Rústica, blanc i negre. 320 pàgines. 29,00€ (dos volums)

Fa una setmana vam parlar sobre la primera part de Maus, una de les millors obres literàries de tots els temps. Prova viva que el còmic no és un format exclusiu per històries infantils i retrat de l’holocaust de la manera més cruenta i commovedora possible. Avui parlem de la segona part del còmic, publicada l’any 1991 i amb la que es va completar la història del Vladek, supervivent jueu de l’holocaust i pare de l’Art, l’autor. Si fins ara la història havia estat formada per viatges, fugides i plans d’escap, el pla de situació canvia completament, ja que el protagonista entra presoner a Auschwitz, un camp d’extermini a Polònia i el més conegut de tots els que va haver-hi en aquell període. Tota la segona part d’aquest còmic relatarà la vida (si és que se li pot dir així), dels presoners del camp.

Una tira còmica que mostra personatges amb uniformes de ratlles, un parlant amb un altre en un vestuari.
A la segona part del còmic, el Vladek entra presoner a Auschwitz

Mesos finals de la guerra i un únic objectiu: sobreviure

El còmic relata tota l’estada del Vladek al camp d’extermini. Des del present, ja quan és vell, relata com era aquell lloc, com eren els presoners, els soldats, els treballadors del camp. Era un món a part totalment aïllat de l’exterior i del transcurs de la guerra, que ja arribava a la seva fi, i l’exèrcit alemany cada cop perdia més terreny a favor dels aliats. Amb l’esperança que el conflicte acabés aviat i que fossin alliberats, el Vladek no podia pensar en altra cosa que en sobreviure i procurar que l’Anja, la seva esposa, també ho fes. Per aconseguir-ho, relata que va treballar en tota mena de feines a Auschwitz, va fer tractes amb totes les persones que va poder, i per sobre de tot, va mantenir-se amable, ja que segons ell, l’amabilitat el mantindria amb vida

Una escena d'un presoner sota l'autoritarisme d'un kapo que crida ordres i maltracta. Hi ha un grup de presoners alineats enfiles, amb un nadó que porta un pal i un emblema de ratlla. El fons reflecteix la tensió i l'opressió de la situació.
El còmic relata les tortures i càstigs constants a dins del camp

La història la relaten aquells que sobreviuen

Un dels temes que tracta el còmic i que em resulta més interessant, és el fet que les històries les expliquen els guanyadors i els supervivents. Això ens porta a pensar que les persones que moren als holocaustos i als conflictes, són perdedors. El còmic qüestiona aquesta idea i es planteja de quina manera explicarien les històries les persones que van morir. Els vius no són millors o guanyadors per haver sobreviscut. Els morts no són pitjors o perdedors per haver mort. Uns van tenir més sort que altres i ja està. De fet, moltes persones van morir permetent que companys i familiars seus poguessin sobreviure. Des del meu punt de vista, això és tan digne, o fins i tot més, que haver sobreviscut com a tal. El còmic és una eina de memòria i reivindicació de la dignitat de totes les persones que no van poder sobreviure prou temps per aconseguir explicar les seves històries.

Dibuix en blanc i negre d'un escriptor assegut a una taula, envoltat de silhouettes de figures a terra. La imatge conté text que parla sobre l'oferta de convertir el seu llibre en una pel·lícula i reflexions sobre la mort de la seva mare i la seva depressió.
El còmic també relata el conflicte intern de l’Art a l’hora de relatar la història del seu pare

Maus: peça fonamental de la literatura universal

No tinc prou paraules per descriure el que Maus ha generat en mi. És un còmic excel·lent, difícilment adaptable a altres formats, fet que encara l’engrandeix més com a còmic. És una història de tragèdia, memòria, supervivència, amor, drama i fins i tot comèdia. És un còmic que s’hauria de llegir a les escoles i que tota biblioteca pública hauria de tenir en préstec. És un còmic que s’hauria de reeditar constantment i vendre a preus baixos, ja que no pot quedar-se en l’oblit i tothom ha de tenir la possibilitat de llegir-lo un cop a la vida. L’Art Spiegelman va ser un mestre a l’hora de fer-lo perquè va ser capaç de captar a la perfecció el relat del seu pare. És un deu en tots els sentits i una recomanació a totes les persones del planeta.

Imatge d'un còmic que representa una escena en un camp de concentració, amb persones alineades mentre un oficial compta els presoners.
El còmic mostra tota mena de realitats viscudes a dins del camp
Please follow and like us:
Pin Share

Descobriu-ne més des de El Quart Món

Subscribe now to keep reading and get access to the full archive.

Continua llegint