Una de les grans sorpreses del 2026
- Títol original: Spider-Noir
- Any de producción: 2026
- Showrunner: Oren Uziel i Steve Lightfood
- Repartiment: Nicholas Cage, Lamorne Morris, Li Jun Li i Brendan Gleeson
- Gènere / format / durada: Acció, cine negre / sèrie d’acció real / 8 capítols (40 min)
Molt de tant en tant i només quan s’ho proposen, els de Sony són capaços de fer grans històries de l’Spider-verse. És cert que per cada producció bona n’hi ha unes quantes de dolentes, però si amaguem aquestes sota la catifa, podem gaudir de grans títols com el que venim a comentar avui. Spider-Noir és la nova sèrie estrenada a Prime Video que segueix els passos del detectiu privat Ben Reilly, un veterà de guerra pertorbat que sobreviu destapant adulteris i fraus laborals, però que de nit es vesteix d’aranya per salvar la ciutat de Nova York. Vuit capítols componen aquesta magnífica sèrie que ja d’entrada us dic que no us la podeu perdre.
Agafa el que més t’agradi de l’Spider-man i porta-ho cent anys al passat
A la dècada de 1930, l’investigador privat Ben Reilly va operar com el justicier The Spider, però va retirar-se després de la mort de la seva promesa, la Ruby. Cinc anys després, el Ben i un altre investigador privat són contractats per trobar un criminal amb poders sobrenaturals. Aquesta investigació el retornarà al submon de les màfies contra les quals va lluitar durant la seva carrera d’heroi. Aquest és el plantejament d’una sèrie molt senzilla i petita, però que aprofita al màxim tots els ingredients dels quals disposa.
A mesura que passen els capítols, destapem una trama d’experimentació humana en la qual, presoners de la Primera Guerra Mundial van rebre habilitats sobrenaturals basades en animals i elements. El Ben va veure’s envoltat en aquesta trama i, a causa de la mossegada d’un home creuat amb aranyes, va obtenir els poders que el van convertir en The Spider. D’aquests experiments van sorgir tota mena de mutacions: superforça, control de l’energia elèctrica, transformació en sorra, piroquinesi… poders clàssics de la galeria de personatges d’Spider-Man, que en aquesta ocasió es veuen representats durant la dècada dels anys trenta. Tot això es troba amb una història de màfies, política i la lluita pel control de la ciutat de Nova York.
El gran tret tècnic de la sèrie és que es pot veure tant en blanc i negre com en color. El metratge és exactament el mateix i pots anar saltant a la teva voluntat. Al Quart Món ho hem vist en color.
Nicholas Cage salta a l’acció real!
El Ben Reilly és interpretat per l’icònic Nicholas Cage, qui ja va fer de Spider-Noir a la pel·lícula animada del 2018. És un actor controvertit: estimat per molts i odiat per encara més persones. Si us soc sincer, crec que aquest és el seu paper ideal. Interpreta a la perfecció l’essència del detectiu vell amb un passat tràgic que salva a la resta per protegir-se dels seus propis dimonis. Té un ritme lent i pausat, perfecte per les situacions en les quals es troba, però un cop es posa la màscara, és àgil i dinàmic, tal com l’Spider-man ha de ser-ho. Celebro molt aquesta elecció de càsting i espero continuar-lo veient en futurs projectes en què se l’involucri.
Bons personatges, escenaris i històries. Una sèrie rodona
La sèrie també compta amb una llarga galeria de femmes fatales, gàngsters, periodistes… tots els personatges que et pots imaginar quan pensis en Spider-man i cinema negre. En general, no trobo que n’hi hagi cap de dolent. Tots cooperen a fer de la història una molt entretinguda, fent que m’interessi pels seus destins i arcs de personatge. L’ambientació també és molt bona. La sèrie compta amb seqüències de balanceig per la ciutat de Nova York, espais tancats molt ben decorats i localitzacions exteriors que aporten vida i versemblança a la història. Els diners estan ben aprofitats i el resultat obtingut és un de molt bo.
Si li he de posar una pega a la sèrie, és en què a vegades no acaba de trobar el to adequat. A estones intenta ser molt fosca i realista, en altres ocasions intenta ser una fantasia onírica i en comptats moments s’intenta fer ús d’una comèdia marveliana que no m’acaba de funcionar. No dic que s’hagi de quedar amb només un registre, però s’hauria pogut combinar millor en conjunt. Tot i això, tampoc trobo que sigui un problema, ja que la sèrie és molt bona i estic disposat a deixar passar aquest apunt, que a part és totalment subjectiu.
En conclusió, Spider-Noir és la vostra sèrie del cap de setmana. Vuit capítols que et passaran en un tres i no res. Una aventura de misteri bastant diferent del que estem acostumats, però amb aquell punt clàssic de l’Spider-Man. És una recomanació rotunda.
