Els dos anys d’espera han acabat. És l’hora de la veritat.
- Edició original: Ultimate Endgame #1 (Marvel Comics 2026)
- Edició estatal: Ultimate Endgame #1 (Panini Comics 2026)
- Guió: Deniz Camp
- Dibuix: Terry i Rachel Dodson, Jonas Scharf
- Color: Federico Blee, Edgar Delgado
- Format: Comic-book, color. 32 pàgines, 3,80€
Molts ara no ho recorden, però el pla del nou univers Ultimate ha estat ben clar d’ençà que va començar l’any 2024. Si bé no sabíem de quina manera s’anaven a produir els esdeveniments, el retorn del Maker (la versió corrupta del Reed Richards que prové de l’univers Ultimate antic) i una inevitable batalla final, era el que es va prometre, i això és el que sembla que ens ofereixen a Ultimate Endgame. Ho reconec, és un nom una mica pretensiós, i clarament derivat del títol de la pel·lícula dels Avengers de l’any 2019. Vivim en uns temps en què la sinergia entre còmics i pel·lícules és inevitable, i de tant en tant hem de pagar preus com aquest. És un títol que grinyola, però que estic disposat a perdonar si el contingut de la història és de qualitat.
Totes les trames han portat als herois a aquest precís moment
The Ultimates del Deniz Camp és la sèrie troncal que sí o si has de llegir abans d’això. La resta de col·leccions com Spider-Man, Black Panther o X-Men, si bé són importants, considero que no són fonamentals per entendre el que passa aquí. El pla de situació és més senzill del que podries esperar d’una idea sorgida de la ment de Jonathan Hickman: Fa dos anys, el Maker (la versió corrupta de Reed Richards) va viatjar en el temps per evitar que els superherois arribin a ser-ho. El Tony Stark i el Reed Richards l’aturen, el fan presoner i intenten revertir les seves accions. Cauen en una trampa i són acusats de l’atac terrorista més gran de la història. Durant els dos darrers anys de l’univers Ultimate, els herois perduts han sorgit per tot el món. Els Ultimates, Spider-Man, els X-Men, el Black Panther i altres tants herois conformen, per separat, la resistència contra el consell del Maker. Ara que han passat els dos anys, el dolent ha escapat i comença la batalla final per a la qual tothom s’ha estat preparant.
Un còmic amb una obertura plena de declaracions
El còmic obre amb moltíssima potència. La primera pàgina és una de les més esfereïdores de la Marvel recent. Ens situem l’any 1963, i mentre el Maker du a terme la seva croada personal d’eliminar a tots els herois, el veiem matant als Eternals. És una splash-page dibuixada per Jonas Scharf, que descriu a la perfecció l’aura del personatge: és un monstre disposat a fer-ho tot per aconseguir el seu propòsit. A partir d’aquest instant, tornem al present i ens trobem on ho vam deixar al darrer número dels Ultimates del Deniz Camp: la revolució ha començat i la guerra és inevitable. El Tony Stark i el Reed Richards de la terra 6160 afronten els darrers minuts abans del retorn del seu enemic. Reuneixen als herois que han estat preparant i, sense tenir-les totes amb si mateixos, van a la boca del llop.
Només és el principi i encara queda molt per explicar
Narrativament, aquest primer número és un pla de situació, una seqüència d’escenes que mostren l’estat en el qual es troben tots els personatges que hem anat coneixent durant els darrers dos anys. L’enfrontament definitiu no comença a aquest número. Ens limitem a veure els preparatius del viatge i l’arribada a la ciutat, on teòricament, trobaran a l’enemic que busquen. Per ara tot llueix bastant convencional, fet que desanima una mica, tenint en compte que aquesta és la branca de l’univers Marvel que millors històries està deixant. Pensar que ens trobarem amb un altre esdeveniment clàssic de la lluita del bé contra el mal tira una mica enrere i fa pensar si realment s’està aprofitant un escenari tan ben parit com el que tenim al davant.
Per ara, jo mantinc les meves expectatives, tot i que he hagut d’aprendre a dominar-les perquè m’estava deixant portar massa i tots sabem que l’emoció et pot jugar una mala passada, especialment quan parlem de Marvel. És un bon còmic, molt dinàmic, amb diàlegs ben mesurats i un dibuix apropiat, amb un ball de dibuixants sorprenentment convenient. Veurem que tal avança i si es manté a l’alçada a la qual la casa de les idees ens ha promès.
