Preludis i nocturns
- Edició original: The Sandman #1-8 (DC Comics Vertigo, 1989)
- Edició estatal: Biblioteca Vertigo: Sandman 1 (Panini Comics, 2026)
- Guió: Neil Gaiman
- Dibuix: Sam Keith i Mike Dringenberg
- Color: Robbie Busch
- Format: Rústica amb solapes, color. 248 pàgines, 24,00€
Arribats a aquest punt, resulta un tòpic definir res com una obra mestra. Cada any tenim la pel·lícula, el llibre, l’àlbum o el còmic “del segle”, però gairebé mai tan sols s’ha acostat a tal característica. Avui parlem d’un d’aquells casos que va estar ben a prop de ser-ho i va resultar ser un dels noms més importants de la història del còmic. Va tenir una durada de set anys ininterromputs i un total de 75 números regulars, una xifra considerable tenint en compte que no es tracta d’un relat convencional de superherois.
Avui parlem de la primera saga de The Sandman de Neil Gaiman, que porta el títol de Preludis i nocturns: l’inici del viatge de Morfeu i la presentació de la vessant fantàstica de l’Univers DC sota el segell Vertigo. Sense cap mena de dubte, un punt i a part del novè art. Som-hi!
Els somnis
El protagonista de The Sandman és en Morfeu: l’encarnació dels somnis. Forma part dels Eterns, una societat de set entitats cosmològiques que representen conceptes elementals de la realitat: Destí, Mort, Somni, Destrucció, Desig, Desesperació i Deliri. El protagonista de la història resulta ser el més “bondadós” o “conscient de la condició humana”, ja que, dins de complir la seva tasca, vetlla i s’interessa pel transcurs del temps en el món del qual ell també forma part.
El seu regne és el dels somnis, i allà hi habiten tot el que somiem els éssers humans i tots els mons possibles que imaginem mentre dormim. Tot el que aspirem a ser, el que ens fa por, el que desitgem sense ser-ne conscients… Un món ple de mons interiors que no té límits.
Sense somnis no seríem capaços de descansar i ens tornaríem bojos. Des de l’inici de la història se’ns planteja la importància d’aquest regne i del seu rei, i com la seva absència pot sumir el nostre món en un caos total i de malsons. D’aquesta manera, que al començament del còmic en Morfeu hagi estat segrestat, resulta ser un mal de proporcions còsmiques.
El segrest
L’any 1916, Roderick Burgess, un ocultista de Wych Cross, Anglaterra, va pretendre invocar i engabiar l’encarnació de la Mort. En el seu lloc, el sortilegi va capturar en Somni. Així comença la primera saga de The Sandman: el transcurs de més de setanta anys en què el regne dels somnis no va tenir rei.
Molts simplement van deixar de somiar, però d’altres van tornar-se bojos, incapaços de dormir o caient en somnis tan profunds que no van aconseguir despertar mai. La malaltia del somni li van dir, una malaltia que mai no va aconseguir-se explicar, tot perquè la seva raó provenia d’un món més enllà de la ciència i la racionalitat.
A banda dels efectes al pla real, el regne dels somnis va anar desfent-se amb el pas del temps. Molts dels seus habitants van fugir, d’altres van renegar de les seves tasques i, de mica en mica, tot va anar caient per si sol. Per sort per a uns, però desgràcia per a d’altres, l’empresonament d’en Morfeu no va durar per sempre, i tenint en compte que cent anys no són res per a un Etern, la seva llarga espera només va ser un sospir.
El retorn
Aconseguint escapar de la trampa dels seus presoners, en Morfeu es troba amb un món que ha canviat. S’han lliurat guerres, han caigut imperis, han sorgit herois propis i de l’espai exterior, i la societat s’ha anat modelant amb el pas del temps. Per altra banda, els mons del més enllà també estan trastocats: a l’infern s’ha instaurat un triumvirat, la Terra està infestada de criatures de fantasia, el regne dels somnis s’està perdent i les pertinences del seu amo estan repartides per tot arreu. D’aquesta manera, és hora de posar ordre, adaptar-se a la nova realitat i tornar a la feina.
Aquesta saga d’inici és un 10 de principi a final, però he de reconèixer que a mi m’atrapa un cop en Morfeu escapa i es posa a recórrer el món. Sempre s’ha donat per fet que les històries de Vertigo estan aïllades de l’Univers DC, però molts passen per alt que hi ha hagut nombroses ocasions en què els camins dels segells editorials s’han creuat sense cap mena de problemes i amb total normalitat. Aquesta primera saga és plena d’aquests moments: d’una banda tenim la col·laboració amb en John Constantine, un personatge mític també de Vertigo, però que ha tingut un llarg recorregut a l’Univers DC.
Altres aparicions són les del dimoni Etrigan, que sempre s’ha mogut pels costats místics de l’editorial, però amb aparicions destacades en grans esdeveniments i històries centrals. També té el seu moment de glòria l’Espantaocells. Sense cap mena de dubte, la meva participació preferida és la de la Lliga de la Justícia Internacional, representada per l’Scott Free i el Detectiu Marcià. Tots aquests personatges apareixen al llarg de la saga per ajudar en Morfeu a trobar les seves pertinences, que són les que realment contenen la plenitud del seu poder, imprescindible per poder regnar en els somnis.
Finalment, aconsegueix ajuntar totes les peces i reclamar el que és seu. Amb el temps, descobrirem que molts dels seus germans l’haurien preferit desaparegut i coneixerem l’eterna disputa dels Eterns i el joc de trons de les entitats que dominen les nostres vides.
Tinc moltes ganes de tornar a seguir The Sandman ara que s’ha reeditat en el marc de les biblioteques de Panini. És un còmic que va molt més enllà de si mateix: a estones és una història de superherois convencional i en altres moments es converteix en un aplec de relats shakespearians, però sempre és un còmic molt digne, imprescindible i que va marcar un abans i un després en el gènere. Aprofiteu i seguiu-la: no us en penedireu!
