El desenllaç del pallasso del crim
ECC Ediciones
- Edició original: Batman: Three Jokers #1-3 (DC Comics, 2020)
- Edició estatal: Batman: Tres Jokers #1-3 (ECC Ediciones, 2021)
- Guió: Geoff Johns
- Dibuix: Jason Fabok
- Color: Brad Anderson
- Format: Cartoné, color. 48 pàgines, 10,95€
Mai he estat un gran admirador de Batman. En tractar-se d’un personatge tan omnipresent, conegut tant pels lectors habituals com per aquells completament aliens al mitjà, sempre se m’ha fet una figura un pèl bàsica i distant. Per naturalesa, la meva afinitat s’ha decantat tradicionalment cap a personatges més fantàstics, relats de caràcter coral i aquells racons de les editorials que solen passar desapercebuts per al públic generalista.
No obstant això, afirmar que el Batman no m’agrada seria una mentida categòrica. Resulta impossible no reconèixer-lo com a un dels icones més influents de la història de la ficció i la cultura universal, una figura que ha transcendit les pàgines del còmic cap a altres formats que l’han catapultat amb una potència descomunal fins a la posició privilegiada que ocupa avui dia.
Tampoc es pot negar que un dels grans atractius del seu univers és la seva galeria de dolents, una de les plantilles d’antagonistes més icòniques i complexes de la narració dibuixada. En analitzar els seus enemics, en realitat estem dissectant el mateix Cavaller Fosc: cadascun d’ells actua com un mirall distorsionat que reflecteix certs trets de la seva personalitat, els seus valors o les seves esquerdes psíquiques. Avui ens endinsem en una història moderna centrada en la seva nèmesi per excel·lència, o, en aquest cas concret, hauríem de parlar en plural: l’ambiciós còmic dels Tres Jokers.
El cànon i la guerra
Batman: Els Tres Jokers s’emmarca dins el prestigiós segell DC Black Label, la línia editorial dissenyada per desplegar relats lliures de la rigidesa de la continuïtat, amb un estil marcadament adult i la llibertat creativa d’explorar conceptes arriscats sense la necessitat de condicionar el rumb de Terra 0. Així i tot, ens trobem davant una proposta que arrela directament en un concepte canònic i que podria encaixar sense fissures en la línia temporal oficial, aportant un context i un lore fascinants a la figura del Príncep del Crim.
Per entendre’n l’origen, cal remuntar-se al clímax de l’etapa de Geoff Johns a la Justice League dels New 52, durant el monumental esdeveniment Darkseid War. En ple enfrontament contra el déu d’Apokolips, diversos herois de la Lliga adquireixen poders propis dels Déus del Quart Món; en aquest context, el Batman s’apropia de la Cadira Mobius de Metron, un artefacte dipositari de tot el coneixement de la realitat. Qui aconsegueixi dominar-la té al seu abast totes les respostes de l’univers.
És aleshores quan el Cavaller Fosc formula la pregunta definitiva: «Quina és la vertadera identitat del Joker?». Una qüestió clau que, teòricament, li hauria de permetre desemmascarar el seu arxienemic i neutralitzar-lo per sempre. No obstant això, la Cadira Mobius li retorna un enigma encara més desconcertant: «Quin d’ells?». D’aquesta manera es revelava l’existència de tres Jokers diferents operant en paral·lel, la premisa fonamental d’on neix aquesta història.
Passat, present i futur
La idea de comptar amb tres Jokers resulta enormement plausible; de fet, gairebé es podria defensar que n’hi hauria d’haver molts més. Al llarg de les dècades hem vist el personatge transitar per un reguitzell de facetes, modus operandi i perfils psicològics radicalment diferents. En l’àmbit editorial, això respon al fet que cada autor n’ha volgut oferir la seva visió personal; dins de la pròpia diegesis de la història, en canvi, cobra un sentit absolut que, segons els objectius, els mètodes i el tipus de teatralitat emprada, ens haguem trobat amb un perfil o un altre.
El mosaic es divideix amb una precisió quirúrgica. El Criminal és la versió més propera a l’Edat d’Or: seriós, calculador i metòdic, representa la ment delictiva que instrumentalitza el caos i la violència. El Pallasso, per contra, és l’opció més extravagant i tradicional, obsessionat amb les gamberrades macabres, les armes impossibles i l’assassinat vist com a art dramàtic. Finalment, El Còmic encarna la vessant més moderna, cruel i imprevisible, articulat entorn de la figura del monologuista i de la necessitat morbosa de convertir el patiment humà en un espectacle de masses.
Són entitats que comparteixen un propòsit comú però que, alhora, mantenen una rivalitat feroç. Tots tres aspiren a erigir-se com el Joker legítim i definitiu, tot i que són conscients que es necessiten mútuament, ja que en solitari cap d’ells hauria pogut construir el mite col·lectiu que representen. La trama arrenca quan el Cavaller Fosc descobreix aquesta identitat tripartita mentre els tres dolents sintetitzen una nova toxina per perpetrar una matança en massa que permeti fabricar el «Joker perfecte». En el decurs de la investigació, el Batman, la Barbara Gordon i el Jason Todd es veuen obligats a enfrontar-se directament als seus propis traumes històrics, personificats en cadascuna de les versions del pallasso que se’ls creuen pel camí.
El gran punt de gir arriba en el tram final: El Criminal ha estat segrestant i assassinant figures clau del passat de Bruce Wayne per esbrinar quin esdeveniment original el va transformar en el protector de Gotham. El seu objectiu últim era desemmascarar la identitat secreta de Batman, una veritat que acaba descobrint però que decideix guardar en el més absolut dels secrets. Paral·lelament, es produeix un contrapunt decisiu quan el propi Batman revela que sempre ha conegut la veritable identitat del seu arxienemic. Cap dels dos té la intenció de desemmascarar l’altre davant del món, prioritzant la preservació de l’statu quo en una batalla interminable on s’assumeix la premissa inevitable: cap dels dos pot existir sense l’altre.
Reivindicació
Aquest còmic corre a càrrec del gran Geoff Johns, un guionista àmpliament reconegut per la seva trajectòria a DC Comics i pel seu talent extraordinari a l’hora de desenvolupar la psicologia dels personatges i les complexes relacions que articulen entre ells. L’obra s’estructura com un autèntic homenatge a dos dels icones més determinants de la cultura popular contemporània. Es tracta d’una història de gran rellevància que no va quedar exempta de controvèrsia en el seu moment, tot i que el seu format sota el segell Black Label permet suavitzar qualsevol debat sobre el seu encaix al·legant la seva naturalesa d’aturada fora de la continuïtat oficial.
Personalment, m’agrada interpretar que sí que forma part del cànon de Terra 0; tanmateix, cal reconèixer que, amb el pas del temps, el relat no ha tingut gaires repercussions directes en l’statu quo de la bat-família ni en el racó gothamita de l’Univers DC. Amb tots aquests ingredients sobre la taula, i commemorant una data tan assenyalada com el Batman Day, us convido a endinsar-vos en aquesta lectura i a deixar-vos captivar per l’enigma fascinant dels Tres Jokers.
