Terra estranya, cor salvatge
- Títol original: X-Men ’97 Season 2 – Strange Land, Savage Heart (Marvel Studios, Disney)
- Any de producción: 2026
- Director: Eric Kripke
- Repartiment: Ray Chase, Jennifer Hale, Alison Sealy-Smith, Cal Dodd
- Gènere / format / durada: Acció / sèrie d’animació / 30 min
Una setmana més, avancem amb la segona temporada de l’aclamada X-Men ’97. La trama continua creixent capítol a capítol, presentant nous personatges, trames i faccions de l’univers mutant, perquè, tot i el títol de la sèrie, això va de molt més que dels alumnes del professor X. Totes les agrupacions mutants hi tenen cabuda i, després d’haver conegut X-Force i Factor-X, arriba el torn d’un altre dels grans actors del panorama mutant: els Acòlits de Magneto.
Marvel està construint un univers mutant en què cada facció mou les seves peces i qualsevol decisió pot alterar l’equilibri del taulell. Les aliances canvien, els interessos xoquen i el conflicte no deixa de créixer. Tot això i molt més ens espera a l’episodi set de la segona temporada d’X-Men ’97.
Genosha
La destrucció de la nació mutant de Genosha a la primera temporada va ser un dels moments més impactants de tota la sèrie. El que havia estat concebut com un paradís on els mutants podien viure en llibertat i sense prejudicis va quedar reduït a cendres per un atac centinella que, en poc més de 2.000 segons, ho va destruir tot. Allà no només hi van morir centenars de mutants, sinó també el somni d’una coexistència pacífica entre l’Homo sapiens i l’Homo superior.
El capítol d’avui comença oferint una nova perspectiva de l’atemptat, concretament la dels germans Rasputin: el Colossus i la Magik. L’escena ens mostra l’acte de sacrifici de la germana petita i com acaba morint durant l’atac, deixant el Peter consumit per la impotència i la ràbia. Aquest dolor el porta a unir-se als Acòlits de Magneto, el grup mutant liderat per l’Exodus.
A Genosha ara s’hi ubica la seu de la Corporació-X, la nova institució d’en Charles Xavier, creada per obrir el món mutant al món humà amb l’objectiu de tornar a acostar ambdues societats. Resulta molt interessant veure com, de maneres ben diferents, Genosha continua marcant el destí de molts dels personatges.
Acòlits
Un dels grans encerts del capítol és l’evolució de la facció dels Acòlits. Fins ara podien semblar únicament un grup de mutants fanàtics que seguien el llegat d’en Magneto, però aquí descobrim que tenen una estructura molt més complexa i uns objectius polítics ben definits.
El segrest d’en Graydon Creed no pretén sembrar el caos per simple terrorisme. La intenció del grup és forçar l’alliberament dels mutants empresonats per Factor-X, un fet que converteix el conflicte en un debat molt més incòmode i interessant per a totes les parts.
La sèrie evita caure en resolucions massa simples. Ningú té tota la raó i ningú sembla estar completament equivocat. Cada facció actua convençuda dels seus ideals i defensa que està fent el millor per al futur dels mutants. Aquest tipus de plantejaments són molt propis de les grans històries mutants: arguments que obliguen el lector o l’espectador a rumiar, reflexionar i plantejar-se de part de qui està. Un recurs molt ben traslladat a la pantalla petita.
Colossus: l’estrella de l’episodi
Si hi ha un personatge que surt especialment reforçat d’aquest capítol, aquest és el Colossus. Durant massa temps ha quedat relegat a un segon pla, especialment en les pel·lícules i les sèries de televisió. Aquí, per fi, té l’oportunitat de brillar, no només mostrant el dol per la pèrdua de la Magik, sinó també la humanitat que sempre ha definit el personatge.
Les seves escenes amb el Nightcrawler i la Rogue funcionen especialment bé perquè recorden la família improvisada que sempre han representat els X-Men. No cal una gran batalla per demostrar la seva grandesa. Veure com intenta continuar fent allò que és correcte, malgrat tot el que ha hagut de patir, permet apreciar el veritable valor del personatge.
La seva incorporació a l’equip al final del capítol resulta molt satisfactòria i completament natural. És, en certa manera, com retrobar-se amb un vell amic.
Transició i preparació
Aquest capítol ha servit com a sala d’espera per a l’arc final que veurem als capítols vuit i nou. A través de la rivalitat entre faccions i del dilema que plantegen els límits entre el bé, el mal, la justícia i la venjança, la sèrie continua construint els fonaments del que està per venir, tant en aquest final de temporada com en les històries futures.
He de reconèixer que m’hauria agradat veure una mica més de la trama de l’Apocalypse, tenint en compte que encara ha d’involucrar el retorn d’en Gambit i conduir-nos a la gran batalla final. Em costa dir-ho perquè el capítol m’ha agradat molt, però crec que arriba en un moment poc oportú. Hauria pogut encaixar perfectament en qualsevol altre tram de la sèrie; en canvi, ara mateix trobo que necessitàvem una preparació més directa per al retorn d’en Sabah Nur.
Tot i aquests sentiments trobats, ja m’agradaria que el millor capítol de moltes altres sèries estigués a l’altura d’aquest. Sempre és un plaer aprofundir en els mutants, les seves relacions, les seves inquietuds i les seves personalitats. X-Men ’97 continua demostrant, setmana rere setmana, per què és una de les millors sèries del moment.
