Void Rivals Vol.2

Amb el temps, tot serà revelat

Portada del llibre 'Void Rivals', amb un robot de color verd i detallades característiques, en un entorn espacial fosc. Inclou els nombres dels autors i el títol destacats.
Portada de l’edició de Moztros
  • Edició original: Void Rivals #7-12 (Image, Skybound 2024)
  • Edició estatal: Void Rivals Vol.1 (Moztros, 2025)
  • Guió: Robert Kirkman
  • Dibuix: Lorenzo de Felici
  • Color: Matheus Lopes i Patricio Delpeche
  • Format: Rústica, color. 144 pàgines, 18,90€

L’Energon Universe segueix el seu transcurs i avui parlem del segon volum de la sèrie troncal: Void Rivals. El segon volum de la col·lecció conté dels números 7 al 12 i segueix la fugida del Darak i la Solila, els quals havien estat presoners dels Zertonians, després que descobrissin la primera part d’una conspiració històrica dels seus clans. Un llarg viatge, misteris per descobrir i una persecució és tot el que conté aquest segon volum de Void Rivals, una de les sèries del moment.

Un personatge verd somrient a l'esquerra, un heroi amb una mà vermella al mig i una figura femenina al dreta amb un aspecte sorprès.
Els protagonistes han millorat la seva relació a aquest volum

Un llarg viatge i molt poc temps

Per haver descobert la conspiració que confirma que els Agorrians i els Zertonians són realment una sola raça, el Darak i la Solila són fugitius, i gràcies a la resistència Agorriana, han aconseguit escapar de la ciutat. Ara s’aventuren al desert de terra erma, del qual difícilment sortiran amb vida, a causa de les tempestes de sorra i la llarga durada del viatge. A part, l’exèrcit Agorrià els persegueix, capitanejats pel Proximus, el caçador més temible de l’armada.

Dos personatges en capes miren cap a un cel estrellat, discutint sobre un pla mentre es troben en un paisatge desèrtic.
El desert de terra erma està envoltat per molts misteris i llegendes

Recordeu que al primer volum vam tenir una breu aparició del Transformer Jetfire? Doncs bé, a aquesta segona entrega tornen a aparèixer membres dels autobots, però aquest cop amb un paper bastant més important.

Arriben els Transformers, ara si que si

Per una banda, tenim l’Springer, el famós triple-changer de la primera generació i membre de l’equip de la pel·lícula del 1986. L’autobot és descobert durant la travessia del desert i gràcies a la seva cooperació, la Solila aconsegueix sobreviure a les mortals ferides rebudes en un combat amb el Proximus. És durant aquest salvament, que l’Springer descobreix que les pedres del front dels protagonistes, realment són fonts d’energon, l’energia de la qual es nodreixen els Transformers. Aquesta és una gran revelació, ja que d’alguna manera, vincula l’origen dels Agorrians i els Zertonians amb els Transformers i el planeta Cybertron. Mentre es cura, la Solila rep una visió en la qual el Zerta Trion li demana que emprengui un viatge en solitari per descobrir els secrets i misteris de la seva raça, el conflicte que lluiten i el seu destí.

Robòt amb colors verds i grisos en un fons estelat, amb un text que expressa sorpresa davant una situació amb un altre ésser.
L’Springer s’endú el premi al millor personatge del volum

Per altra banda, el mític Hot Rod apareix, però en un context totalment diferent. L’autobot i futur Prime s’alia amb l’Skuxxoid, el caçador de recompenses que vam conèixer al volum anterior i que va ajudar als protagonistes. Els dos personatges es veuen ficats en una trama que involucra als Quintessons i el seu paper en el conflicte entre Agorrians i Zertonians. La seva participació només ha estat de presentació, però estic segur que els veurem molt més als pròxims números.

Torxes enceses, adeus i promeses

Tot just després d’haver aconseguit escapar, els exrivals Darak i Solila han de separar els seus camins. Ella seguirà el missatge del Zerta i ell confrontarà al seu pare per descobrir el seu paper en la conspiració. El còmic tanca amb aquest adeu i la promesa dels protagonistes que es tornaran a veure quan tot hagi acabat.

Dues figures humà que comparteixen un moment proper, amb els fronts tocant-se, amb un fons fosc.
El volum acaba amb un final molt emotiu i ple d’expectativa

He de reconèixer que aquest final m’ha deixat els pèls de punta. La trama s’ha posat molt interessant i més gran del que m’esperava. Començo a percebre al cent per cent aquest nou univers compartit i tinc moltes ganes de veure com avança.

Please follow and like us:
Pin Share

Descobriu-ne més des de El Quart Món

Subscribe now to keep reading and get access to the full archive.

Continua llegint