Passat present i futur dels personatges del Quart Món
- Edició original: The New Gods #1-12 (DC Comics 2024-25)
- Edició estatal: Los Nuevos Dioses #1-4 (Panini Comics 2025-26)
- Guió: Ram V
- Dibuix: Evan Cagle, Jorge Fornés, Jesse Lonergan, Ricardo Federici, Bernard Chang, Andrew MacLean, Filipe Andrade, Travis Moore, Stipan Morian, Pablo M. Collar, Pye Parr, Denis Cowan i Phil Hester
- Color: Francesco Segala, Jesse Lonergan, Filipe Andrade, Stipan Morian, Pye Parr
- Format: Comic-Book amb llom, color. 72 pàgines. 6,50-8,95€
Una col·lecció dels New Gods mai passarà desapercebuda. Són les deïtats de l’univers DC i una de les millors creacions del rei Jack Kirby (que ja és dir). Amb l’inici de l’era All In, molts personatges van aconseguir la seva pròpia col·lecció, o bé van reiniciar-la. El cas dels New Gods sempre ha estat un de molt singular, si bé els hem tingut presents durant tota la història de l’univers DC, i com a personatges importants, pocs cops han tingut la seva pròpia col·lecció per obtenir el protagonisme en situacions habituals. Ram V ha estat l’encarregat de donar vida a la nova etapa dels New Gods en una col·lecció que per ara només compta amb dotze números, però que ja s’ha confirmat que en un futur continuarà. És una sèrie que vol donar continuïtat a les històries dels personatges implicats, però a la vegada fer una presentació perquè els nous lectors els puguin conèixer.
La mort del Darkseid ha deixat el tron ple de pretendents
Ram V i una llarga llista de dibuixants que es combinen contínuament han estat els escollits per explicar aquesta història, que combina l’origen dels New Gods amb una trama derivada dels esdeveniments de l’All In Special. Com tots sabem, el Darkseid ha desaparegut i ningú el troba. Aquests fets han desestabilitzat els mons de New Genesis i Apokolips, que es troben amenaçats després que hagin sorgit aspirants al tron i la raça dels Nyctari els hagi declarat la guerra. Els dos mons cauen en mans dels invasors, fet que fa que hagin d’escapar i refugiar-se al planeta Terra, on un nou déu envoltat d’una profecia acaba de néixer. Aquest bebè no se sap ben bé en què es convertirà, si en el nou líder dels déus, o en l’amenaça final que ocuparà el lloc del Darkseid. Tothom s’interessarà pel nadó i el voldran fer servir per als seus plans.
Una història sobre el futur, però amb mirada al passat
Per altra banda, el còmic ens explica a parts l’origen i primers passos d’alguns dels déus protagonistes, com el Highfather o el Darkseid. És una trama molt interessant que aporta molt al lore d’aquests personatges, dels que fins ara sabíem ben poc i tot quedava justificat en què eren éssers creats per entitats superiors. Aquesta part és narrativament molt experimental, i és una pena que a mesura que avancen les pàgines, perd protagonisme a favor de la trama principal, que és una bona història, però convencional. La Justice League, el Maxwell Llord, l’Orion, el Mister Miracle, la Big Barda o el Desaad són alguns dels personatges que protagonitzen les pàgines de la història. Mola molt veure’ls interactuar, resoldre plegats els problemes i que lluitin entre ells.
Vida, mort i raó de ser: els temes del còmic
Vull destacar dos dels números, que em resulten molt especials i valuosos pel missatge que contenen: els #5 i #6, protagonitzats pel Lightray, contenen una de les històries més sentides que he llegit en molt de temps. Tracten el sentit de la vida, la mort i la raó de ser que tenim les persones. Tot això és vist des del punt de vista del déu, que tot i els seus poders i condicions mítiques, expressa la seva incomoditat davant la possibilitat de morir i el que l’espera més enllà. La rondalla intenta explicar que tots tenim un sentit a la vida i que és tasca nostra aprofitar el temps que se’ns ha donat per assolir el nostre objectiu. Quan el final arribi un nou viatge començarà. El Lightray mor en el procés, complint la seva missió de protegir als seus. És un final, però estic segur que el tornarem a veure en el futur. El seu nou viatge acaba de començar.
El còmic també tracta altres temes com el llegat generacional, el sentiment de pertinència i l’autoconeixement d’un mateix. Resulta molt interessant el plantejament final que deixa, on el Mister Miracle accepta el llegat del Highfather i l’Orion marxa amb el Metron per buscar al Darkseid.
El gran problema del còmic: el ball de dibuixants
Ram V és un excel·lent narrador i combina molt bé les dues trames. On quedo molt descontent és en el ball constant de dibuixants. Entenc que vulguin diferenciar les dues històries que es narren, i em sembla bona idea donar-li un estil i un dibuixant a cada una, però no m’agrada gens que en un mateix número tinguem a més de dos dibuixants i que aquests no siguin els mateixos en tot moment durant la resta. Trobo que de cara a la continuació de la sèrie, això dels artistes convidats s’ha de revisar.
Vull aplaudir l’edició de Panini, la qual consisteix en quatre comic-books amb llom, els quals inclouen una sèrie d’articles finals escrits pel Santiago García, que expliquen la història editorial dels New Gods i el Jack Kirby. És un material extra que val molt la pena. Serveixen per obrir l’apetit per la nova edició de les històries originals, que arribarà ben aviat.
Més enllà dels petits problemes la col·lecció té, relacionats amb el ball d’artistes i l’excés de convencionalitat cap al final de la història, trobo que és una oportunitat perfecta per apujar-se al vaixell dels New Gods. M’ha agradat moltíssim i tinc moltes expectatives per veure com continua quan retorni.
